La vila de Perpinyà és la segona de l’Estat francès pel que fa a equipaments que permeten la producció d’electricitat a partir de fonts solars. Segons un rànquing realitzat per Le Figaro Immobilier, la ciutat d’Hyères, al departament del Var, disposa d’un conjunt de 442 plaques solars instal·lades als seus edificis residencials, cosa que la situa al capdavant. Aquest municipi té la proporció més alta de plaques solars respecte a la superfície total de les seves cobertes residencials, és a dir, 7,6 m2 cada 1000 m2.
Les cobertes industrials no es compten
Perpinyà, amb un 7,1%, va tenir una evolució interessant, tot i que aquest rànquing no té en compte les superfícies industrials. En efecte, a la capital del Rosselló, on se situa la que va ser, quan es va crear l’any 2011, la central fotovoltaica més gran d’Europa integrada en un edifici, és a dir, 68.000 m² de coberta de xapa ondulada substituïda per 97.000 teules fotovoltaiques al Mercat Internacional Sant Carles, es troba una contribució considerable a la producció general injectada a la xarxa.
La localitat girondina de Pessac (6,8%), la localitat corsa d’Ajaccio (6%) i Fréjus (5,5%), al Var, entren al Top 5 en aquest rànquing que només té en compte els municipis de més de 50.000 habitants. Per establir-lo, Le Figaro Immobilier ha sol·licitat els serveis de l’empresa namR, que ha fet servir la geolocalització massiva per identificar 335.329 edificis amb instal·lació solar a França.
Salelles al capdavant
En detall, les observacions fetes per namR revelen que Salelles, al sud de Perpinyà, té el percentatge més alt d’edificis equipats amb instal·lacions solars, és a dir, un 7,24% entre tots els municipis de la regió administrativa “Occitània”.
La tramuntana i la marinada són un avantatge
Segons altres criteris, l’aglomeració de Perpinyà és la primera a l’Estat francès en l’àmbit general de les energies renovables. Un estudi comunicat pel comparador LeLynx.fr posiciona aquest territori com a líder estatal gràcies a la presència de 1120 plaques solars. Amb una puntuació de 8,1 sobre 10, aquesta part del Rosselló està per davant de les zones urbanes d’Aix-en-Provence, Montpeller i Tolosa de Llenguadoc, perquè la producció fotovoltaica s’hi afegeix a l’energia eòlica, il·lustrada per 66 aerogeneradors a Perpinyà Mediterrània Metròpoli, entre els quals hi ha el 35 aerogeneradors del Conjunt Eòlic Català, que es va posat en marxa l’any 2016. La fidelitat i fiabilitat dels vents, tramuntana i marinada al capdavant, garanteix un recurs important, que marca la diferència, segons les prerrogatives de la transició ecològica i energètica. La renda climàtica, que sumant el sol i els vents, però, no és exclusivba, ja que trobem exactament els mateixos elements a la plana empordanesa.
