Des de fa una vintena d’anys, l’adveniment d’una Línia d’Alta Velocitat (LGV) entre Perpinyà i Barcelona apassiona els àmbits decisionals i el gran públic nord-catalans. No obstant, es dissenya una altra realitat en suplement d’aquesta primera, que tendeix, al Rosselló, a presentar la Catalunya del Sud com un nou límit territorial, per analogia amb França. A partir del tercer trimestre 2013, quan comenci a funcionar, aquesta línia tindrà 55 mn de recorregut, segons una durada habitualment admesa, sense cap oficialitat. Però instantàniament es perllongarà fins a Madrid i Sevilla, entre altres destinacions, si bé la comunicació ordinària esquiva l’obertura internacional suplementària que això supora per a la Catalunya del Nord.
La Catalunya del Nord s’ha oblidat que Barcelona ja té alta velocitat
El 2010, l’estat espanyol va assolir l’estatut de n°1 de la xarxa d’alta velocitat europea i de n°2 mundial després de la Xina. Amb un parc de 2056 km, l’Estat espanyol ha apostat amb força en aqueixos enllaços, abans de la crisi. Ara bé, a les seues portes, la Catalunya del Nord s’ha oblidat que Barcelona ja té alta velocitat. La línia cap a Madrid, oberta el 2008, ha transportat 1.411.339 clients i assolit una quota de mercat del 50,2 % durant el primer semestre 2012, per davant del pont aeri. En el mateix període, aquest mode de desplaçament, amb cadència de 27 trens diaris, ha demostrat una puntualitat d’un 98,5%, segons l’empresa ferroviària espanyola RENFE. El temps de viatge, progressivament escurçat gràcies als avenços tecnològics, és de 2h30 en relació directa i 3h20 amb aturades a Tarragona, Lleida i Saragossa. D’aquesta manera, un enllaç directe Perpinyà-Madrid, comercialment impossible, suposaria 3h25 de viatge, amb un recorregut de 796 km. Incloent-hi una avaluació amb aturades a Girona, Barcelona i Saragosse, es fixa el temps en 4h20 per a aquest futur viatge entre Rosselló i Castella.
