El centenari del canal de Panamà, celebrat divendres 15 agost, té un alt nivelle de ressonància per a la Catalunya del Nord. Aquesta infraestructura essencial per al comerç mundial va ser àmpliament cavada gràcies a la dinamita procedent de la fàbrica de Polilles. La planta industrial de la Costa Vermella, que es va concebre a finals de l’any 1870 en el moment del conflicte franco-prussià, va proporcionar els seus explosius a Panamà, durant més de 30 anys d’obres confiades a 27 000 obrers, sota el mpulsion dels Estats Units. El canal, inaugurat el 15 d’agost de 1914, ha trastornat els intercanvis de mercaderies, ajuntant els oceans Atlàntic i Pacífic.
300 llocs de treball industrials
La dinamitaria de Polilles, originalment dirigida per l’enginyer suec Alfred Nobel i el seu soci Paul Barbe, nascut a Nancy i home del radical Léon Gambetta, va ser la primera del gènere a França. Fins i tot Gambetta va venir a posar-hi la primera pedra, el 3 de desembre de 1870. La seva activitat de producció de nitroglicerina i de dinamita, justificada per una època altament militaritzada, va arribar a emplear fins a 300 obrers, per a una producció anual que va assolir fins 4 000 tones de dinamita. El temps en què aquesta matèria arribava al port de Marsella per camió, abans de ser enviat a Sud-Amèrica, és relativament proper del punt de vista històric. No obstant, el paper de Polilles ha estat silenciat en el centenari, ell mateix discret a Europa, malgrat la seva alta incidència en el procés de mundialització.
