El fundador del festival Visa pour l’Image de Perpinyà, Jean-François Leroy, tremola per al futur del foto-periodisme. Aqueix ofici, que viu una crisi des de fa 20 anys, és desafiat per les tecnologies digitals, que permeten produir i difondre clixés, amb un cost proper de zero, a través d’una càmera d’aficionat o un vulgar telèfon mòbil. Aquesta evolució és desconcertant per als defensors francesos dels procediments tradicionals, de vegades corporatistes, en nom dels quals protesta el patró de l’esdeveniment perpinyanenc. En una entrevista concedida el 6 d’agost a France Inter, Leroy declarava “cada vegada hi ha més gent que fa fotos, i cada vegada hi ha menys fotògrafs”. Destacant “no conec 5 fotògrafs que visquin exclusivament del foto-periodisme” en defensa d’una professió en via de desaparició, el director del festival es va atrevir a parlar de la precarietat creixent dels homes i de les dones enviats a les zones on es construeix la història del món.
La preponderància de la quantitat pot arribar-se a convertir en un perill per a aquests periodistes de terreny, ja que les redaccions de premsa pouen regularment material en agències creades a Internet i alimentades per fotografies, sobretot d’aficionats, de vegades venudes al preu de 5 euros. A conseqüència d’això, la crisi del fotoperiodisme, ja assenyalada amb preocupació per Jean-François Leroy, condiciona el futur de Visa pour l’Image. La revolució de la imatge, produïda per la democratització de les tecnologies, amenaça la identitat d’aquest festival, que podria ser forçat a modificar criteris en el transcurs del decenni actual. Freqüentada per 250.000 persones el 2010, la cita de cada final d’estiu a la Catalunya del Nord és la més important del territori a l’escala anual.
