El gran símbol de la protest-song catalana dels anys 1970, Lluís Llach, va abandonar els escenaris el 2007, però ha publicat la seva segona novel·la, titulada “Les dones de la principal”, el 7 d’octubre. En aquesta narració, l’artista nascut a Verges, al sud de Figueres, aborda una línia femenina, a la Catalunya interior. Aborda un registre en el qual es barregen un secret de família, el crim misteriós d’un home, el 1936, i una investigació confiada a detectius. El decorat del llibre pel poeta i pianista és el període del règim franquista, en el qual s’ambienta una història de passió i de poder. Aquesta novel·la es desenvolupa en la casa més gran d’un poble anonemat Pous, al cor d’una comarca vitícola. Tres dones de tres generacions diferents, una àvia, la seva mare i la seva filla, descriuen 50 anys d’una existència turmentada pels esdeveniments polítics. La viticultura ha estat trastornada per la filoxera, però aqueixes resistents guarden l’esperança d’un futur millor.
Església i bisexualitat
Lluís Llach, ell mateix propietari de la finca vitícola Vall Llach, situada a la comaca del Priorat, es troba còmode en l’evocació de la societat altament vinculada a vinya i a les seves dificultats. Aquest domini del context li permet abordar la influència de l’Església, els amors fora de normes i la bisexualitat. La història del segle XX, influenciada per l’anterior, traspua en aquest llibre, que s’ha editat en català i en castellà.
