En març 2007, Lluís Llach va escollir Verges, el seu poble de naixement, per fer els seus adéus als escenaris, 40 anys després d’haver donat el primer concert. L’artista, manifestant respecte al seu públic i negant-se a abocar-se a certa facilitat, es va estimar més tancar aquest període de la seua vida. Al desembre del 2009, l’autor i intèrpret de l’Estaca es va autoritzar una breu tornada a l’escenari del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) de Barcelona, per interpretar-hi la música de la creació teatral Llits, de l’autor Lluís Danés. Com per justificar-se, Llach va explicar que es tractava abans de tot de dur a terme un projecte començat abans dels seus adéus. Molt implicat en la seua fundació, Llach passa molt de temps al Senegal. Els seus projectes de desenvolupament social, econòmic, cultural i educatiu es concentren a la regió del Sine-Saloum i en particular en el municipi de Palmarin Facao.
Més enllà de la seua acció humanitària, el cantant de l’Empordà troba temps per promoure la cançó i la poesia catalanes, apadrinant el Premi Miquel Martí i Pol, que recompensa des de fa tres anys la millor adaptació musical d’una poesia catalana. Com a observador privilegiat de la nova escena, lamenta la manca d’ajudes públiques i la raresa de les sales disponibles per als joves talents, tot saludant el paper d’Internet i les relacions “sensuals” amb el públic. Sembla doncs que les ganes de recuperar el contacte amb un públic, que troba a faltar, acaben de tornar. Per altra banda, l’artista va declarar dijous passat que per ser coherent amb la seua decisió de 2007 caldria que la seua eventual tornada sigui legitimada per un acte de reivindicació social o política.
La seua cançó “La gallineta”, editada el 1972, així com tot un repertori inscrit en el patrimoni de les oposicions artístiques al general Franco, podrien doncs ser perllongats per nous temes. En un estil sibil·lí, la seua pàgina web personal destaca des de fa diverses setmanes la fórmula “Si tot va bé, anirem més lluny”.
