La història de l’Art recull un nombre escàs de pintors nord-catalans, com Anton Guerra i el seu contemporani Jacint Rigaud, que van viure a la frontissa dels segles XVII i XVIII. També és registrat el Mestre de Cabestany, escultor de la segona meitat del segle XII, però un altre artista, que va viure a cavall entre els segles XIV i XV, es revela el 2012. Es tracta del Mestre de Llupià, el nom autèntic del qual no ha sobreviscut el temps. Fins al 2 de febrer de 2013, aquest pintor és objecte d’una exposició organitzada a Perpinyà pel Centre de Conservació i Restauració del Patrimoni del Consell general dels Pirineus Orientals (CCRP). Es presenta una sèrie de plafons pintats cap als anys 1510 i 1512, procedents de l’antic retaule major barroc de l’església del municipi de Llupià. Aqueixes obres amb trajectòria caòtica han estat serrades, tallades i empastifades, després d’haver estat extirpades d’aquest conjunt, parcialment destruït durant la segona meitat del segle XVIII en benefici d’un retaule adaptats als gustos del moment. Aqueixos plafons, que daten per tant del Renaixement, representen il·lustracions rares de la llegenda de Sant Tomàs. Disposen d’una parentela creativa, ja que el Mestre de Llupià, que probablement tenia origen germànic, és l’autor suposat d’altres obres identificades a Argelers de la marenda i a Paçà.
La presentació al públic d’aquestes pintures és feta possible pel CCRP, que està encarregat de llistar i classificar segons llur “estat sanitari” els edificis i objectes religiosos de la Catalunya del Nord, en col·laboració amb les universitats de Perpinyà, Girona i Tolosa de Llenguadoc, així com el Centre de Restauració dels Béns Mobiliaris de la Generalitat de Catalunya. L’exposició, que duu per títol “El Mestre de Llupià, un pintor al Rosselló al començament del segle XVI”, es pot veure a la capella de Nostra Senyora dels Àngels, al carrer del Mariscal Foch de Perpinyà.
