Renovar l’escena musical és l’aposta de l’artista Joan-Llorenç Solé, que aviat complirà 32 anys, la veu de baríton del qual sorprèn en un panorama dominat per les veus medium i agudes. Format al Conservatori de Tolosa de Llenguadoc en els anys 1990, posteriorment músic de cobla professional, el més jove dels artistes catalanoparlants de la Catalunya del nord, autor d’un primer treball el 2008, treu el segon aquest diumenge, amb el nom «I si l’amor fos un conte… », sentimental i esquarterat entre els ritmes enrabiats i solemnes. El fill petit dels autors-compositors de la seua categoria s’ofereix la participació del degà, Jordi Barre, que acaba de celebrar 90 anys. Aquesta aliança il·lustra l’avaria generacional de la cançó catalana del nord, amb personalitats virtualment nombroses, però ensopides, a falta de mercat. A nivell simbòlic, aqueix 2010 és l’any dels 60 anys de Pere Figueres i dels 55 anys de Gerard Jacquet, dues personalitats majors d’aquest panorama, ara molt discretes. La moguda de la cançó nord-catalana, espellida a finals dels anys 1960 i accelerada al final del decenni següent, experimenta un final de cicle cruel, al contrari de les cançons francesa, sud-catalana o anglosaxona.
