Inaugurat amb el dolor de la crítica l’octubre de 2011, el Teatre de l’Arxipèlag de Perpinyà, que assenyala l’entrada Nord del centre de la ciutat, s’obre a la visita dels curiosos. Aquest conjunt de sales prestigioses, que ha superat les esperances de freqüentació desitjades per la seva direcció atraient més de 82.000 espectadors des de la seva primera temporada, constitueix també un monument de diverses plantes. Durant tres dissabtes, els dies 8, 15 i 22 desembre, els aficionats d’arquitectura tenen ocasió de recórrer-ne gratuïtament les parts més visibles així com les més amagades. El revés del decoracions d’aquest lloc, l’acrònim intimista del qual, “TDA”, no acaba d’arrelar totalment, és descrit per una guia conferenciant, seguint el principi dels recorreguts patrimonials clàssics.
Integració encertada, després de la sorpresa inicial
Concebut com un conjunt d’objectes posats en el sòl, com a aixopluc de les sales “El granat” i “El quadrat”, el Teatre de l’Arxipèlag, realització de l’arquitecte francès Jean Nouvel, no ha generat una apropiació fàcil per part dels habitants. Però la seva silueta, d’ara endavant plenament inscrita en la fisonomia de Perpinyà, atreu una curiositat positiva, al territori com a l’exterior, justificant la col·locació d’accessos comentats. Aquest “fil conductor del projecte urbà a la ciutat”, com el designa la seva direcció, sembla aconseguir la seva etapa d’integració en el teixit social, malgrat la sorpresa de les seves formes, clarament desfasades amb l’entorn urbà. Aquest teatre, el més gran de la regió Llenguadoc-Rosselló i de les comarques de Girona reunides, es converteix així, com fins ara el Palau dels reis de Mallorca, el Castellet o la catedral de Sant Joan, en una etapa patrimonial, sorprenent el seu instigador, Jean-Paul Alduy, president de la mancomunitat Perpinyà Mediterrània, però també els seus antics adversaris, constatant que ha sorgit un nou punt de referència perpinyanenc, sumat als altres, vell de diversos segles.
