Idioma

L’enorme diccionari de rererència espanyol, amb 50 volums, 5.500 autors i 43.000 entrades, no pot deixar indiferent. Iniciat el 1999, aquest Diccionari biogràfic Espanyol, editat per la Real Academia de la Historia (RAH) s’ha beneficiat des d’aleshores de 600.000 euros anuals de subvencions, i en total costarà 3.500 euros. Per això, quan es va tractar de mostrar els 25 primers toms, el passat 26 de maig, no va sorprendre veure a l’acte de presentació la Ministra d’Educació espanyola i el rei Juan Carlos. Segons el principi de base, els personatges biografiats han d’haver nascut abans del 1950, si bé s’ha fet una excepció per a la Princesa Letizia, nascuda el 1972. Però els continguts es tornen torbadors quan un s’assabenta que l’obra, que va ser engegada per l’expresident del govern, José María Aznar, li reserva una biografia selectiva, on els atemptats islamistes de l’11 de març de 2004 només ocupen una sola línia. Al costat, la seua derrota electoral del 14 de març de 2004 s’hi explica per l’oportunisme dels socialistes amb la crítica de la marea negra del petrolier Prestigi, que es va escampar el 2002.

En l’obra, és encara més sorprenent comprovar que Juan Negrín, qui va ser President del govern espanyol entre el maig de 1937 i el març de 1939, és descrit com un dictador, si bé per als seus opositors franquistes, es tractava d’un “traïdor vermell”, és a dir comunista. Més enllà, però, el caràcter històric d’aquest treball es converteix en discutible quan s’hi tracta la vida del general Franco. Les 5 pàgines volum XX, que se li dedica, eviten acuradament la paraula de “dictador” i parlen d’un “règim autoritari” i no “totalitari“, mentre que Franco hi és presentat com un moderat. L’autor de l’article és Luis Suárez Fernández, biògraf del Caudillo i vinculat a la Fundació Francisco Franco, que li permet accedir, com a historiadors, a nombrosos documents. No obstant, no dedica més que un paràgraf a la guerra civil espanyol, i no es refereix ni una vegada a la repressió, que va provocar la mort de 150.000 persones entre 1939 i 1945, segons l’historiador britànic Paul Preston. Aquesta dada ha estat confirmada pel famós jutge Baltazar Garzón, que ha fer constar 143.353 cognoms de víctimes del franquisme.

Comparteix