Lluny de les creacions surrealistes més celebrades, com la «Persistència de la memòria» del 1931, sobrenomenada « Els rellotges tous», el més càustic dels Dalí és visible des de divendres a Madrid. Una exposició històrica titulada «Dalí il·lustrador, somnis de paper», reuneix les seues grans obres de crítica social i política, realitzades entre 1973 i 1977. Inspirant-se en els grans mestres antics de la sàtira, Rabelais, Goya i La Fontaine, el geni de Figueres, en un estil lineal i de vegades monstruós, descobreix una faceta poc comercial, a través d’una primera sèrie de 25 estampes, en les quals tradueix els somnis de Pantagruel, descripció feroç dels costums del segle XVI firmada per l’escriptor francès François Rabelais. La luxúria de l’època, el clergat, els defectes dels potents, il·lustren aquesta realització, que en precedeix una altra, recolzada en l’obra Capricis, del pintor espanyol Francisco de Goya, realitzada el 1799. Aquesta sèrie crítica dels vicis del Regne d’Espanya la formen 80 obres, bàsicament aiguaforts, voluntàriament marcats per l’inspirador original. Finalment, la moralitat de les faules de La Fontaine arriba a través de 12 estampes, que il·lustren 11 faules, entre les quals El Corb i la guineu. Aquesta etapa tardorenca de Salvador Dalí, de 69 anys el 1973 d’edat, és visible fins al 6 de gener de 2011 a la Fundació Canal de Madrid.
