El museu Fabre de Montpeller proposa fins al 20 de setembre una important retrospectiva de l’obra d’Alfons Mucha (1860-1939). Si el nom de Mucha és famós, les seues creacions ho són encara més, fins al punt que es pot afirmar que és EL representant de l’estil « art nouveau ». Amb altres paraules, és quasi impossible no tenir a la memòria un dels seus cartells concebuts per als espectacles de Sarah Bernhardt, o inclús les publicitats per a Lefebvre Utile (galetes LU) o els papers de cigarreta JOB de Perpinyà. És aquest últim punt, particularment significatiu, que hauria donat més sentit a una exposició com aquesta a la vila històrica de la fàbrica JOB. De fet, sols cal viatjar unes desenes de quilòmetres per a veure-la a Montpeller, sense penediment ja que el desplaçament val la pena.
Un artista becari convertit a la mundanitat
Alfons Mucha va néixer a Moràvia (actualment república txecoslovaca). Existeix d’altra banda actualment una fundació que porta el seu nom a Praga. Dibuixant virtuós i precoç, va arribar ràpidament a París per seguir-hi classes a l’acadèmia Julian a partir de 1887. Va aprofitar llavors i sense límits una beca atorgada per un mecenes compatriota, fins que aquest va tancar l’aixeta, considerant que als 30 anys l’artista ha de funcionar amb mitjans propis! No hi ha res més difícil i li va caldre trobar mitjans per guanyar-se la vida. Precisament, en l’àmbit de la il·lustració destacaven en aquell temps altres moraves exiliats a París, que Mucha va seguir. Les seues facilitats tècniques es van ajuntar a opcions estètiques. En principi, Mucha es va recolzar molt àmpliament en la fotografia (fent clixés amb els seus models), imposant un prodeciment personal, a través d’enfocaments amb visió de sota, retrats de bustos o de peu, et cetera. Fins i tot Mucha es va atrevir a jugar la carta de l’exotisme per a la gent dels ambients « guapos » de París, ajuntant als seus personatges uns pentinats tradicionals moraus, oferint als seus dibuixos força detalls i adorns. Finalment, quan arriba l’èxit, Mucha, convertit en artista mundà, incorpora al seu art un discurs místic fins i tot espiritista, en una època en què les taules solien girar en els salons parisencs enfumats, i l’atmosfera sulfurosa que es desprèn de l’espiritisme estalvia a la seua obra acabar marginada en un senzill funcionament estètic. Aqueixos tres elements creen ràpidament un “toc” Mucha, que s’acabarà arrencant, donant la riquesa i la fama al seu autor.
« Unes meravelles de la imprempta »
L’exposició llenguadociana i el seu catàleg ensenyen també la importància de les tècniques de la impremta i dels mitjans de difusió de la publicitat en el procés d’emergència de l’artista. Amistançat amb impressors francesos importants, com Champenois, Mucha va saber treure profit de les tècniques de la litografia més refinada. Amb això, França té sort, ja que el dipòsit legal obliga els impressors a cedir dos o tres exemplars de cada edició a la Biblioteca Nacional de França (BNF), que es troba de cop, en el cas de Mucha, amb la col·lecció quasi completa! Pega la pena aturar-nos davant aqueixes meravelles de la impremta, amb fantasies daurades i un alt control dels colors. Tot plega resulta impossible a reproduir en els catàlegs, llevat si s’inverteix en l’obra els mateixos mitjans, evidentment. Amb això, el cartellisme de Mucha recupera el sentit i la funció, en un context entre els més atraeients. L’exposició es tanca amb la cara menys interessant de l’artista com són les seues pintures monumentals (amb una part de “L’epopeia eslava” especialment vinguda de la República Txeca). En aquesta etapa, la mística cedeix progressivament el pas a unes reivindicacions polítiques tèrboles, tractades amb un academicisme entre els més planers.
Pedagogia per entendre l’artista
L’exposició, semicronològica, semitemàtica, és a bastament dotada amb obres i documents. Per exemple, per fer més entenedora la relació de l’artista amb Sarah Bernhardt, el personatge estrambòtic i estrella de la seua època, es poden de relleu molts documents històrics, com ara fotografies, documents sonors fins pel·lícules. El cor de l’exposició l’aguanta tota sencera, i fa bategar el nostre com mai des de l’última retrospectiva francesa, fa 30 anys.
Retrospectiva Alfons Mucha (1860-1939)
Fins al de setembre
Museu Fabre
39 bulevard Bonne Nouvelle
34000 Montpeller
http://museefabre.montpellier-agglo.com
