L’organització complaneta d’una exposició plenament consagrada a Pierre Brune a Ceret és un esdeveniment en l’atordiment hivernal, tant, en el fons, l’existència mateixa de l’artista ha fos en el públic, d’ençà de la retrospectiva que li va dedivaca el Museu de Ceret el 1963. La capital de la comarca del Vallespir ha reunit en un temps rècord una petita vintena d’obres del seu fill adoptiu, Pierre Brune, pintor que juga amb paisatges, retrats i natures mortes, que ha esbossat i pintat de cap a cap la vila de Ceret, en una observació gairebé científica o sabent. Aplegà al país del cirerer a l’atzar en un sojorn de salut arran de la gran guerra, recorregut clàssic per força artistes de la part Nord de França, Brune, nat el 1887 a París, ja va exposar el 1910 a l’exposició parisenca dels Independents quan arribà a Catalunya, valent-se d’un impuls artístic llargament elaborat, assenyalat per dibuixos ben rigorosos. Ja havia fet, el 1913, la seua primera exposició als costats de Raoul Dufy, i Georges Rouault, i doncs amb un capital, en totes les accepcions, construí la seua casa, el «Castellàs», precisament sobre les ruïnes del castell feudal ceretenc, aviat transformat en una « residència » abans d’hora on el retroben el 1919 els seus amics artistes, igualment amarats de França. Es troben així a Ceret els Krémègne, Soutine, Masson, Loutreuil, de vegades ja coneguts per Pierre Brune com a veïns de taller a París; El «Castellàs» el destrueix un incendi el 1946, l’artista el fa reconstruir, ell que només se’n va de Ceret per tornar-hi, abans d’imaginar ja el 1948 un Museu per a la vila.
Pierre Brune, marginat per la història de l’Art ?
La comunicació de masses prefereix asseure les notorietats aclaparadores dels Matisse, Picasso, Derain, i Chagall, exposats a partir del 16 de febrer al Museu de Ceret, que sostenir Pierre Brune, que tanmateix tingué la «bona educació» de morir a la seua vila d’acollida, el 1956, després d’haver-hi creat un museu, el 1950, fent valer la seua influència amb el batlle d’aleshores, Henri Guitard, mentre l’autòcton comú mantenia una economia productiva, per l’agricultura i la indústria petita. Picasso i Matisse van fer llavors un donatiu de qualques obres per engegar el projecte, Brune fent el paper de conservador. La mediateca de Ceret, obra funcional i moderna inaugurada el 2007, ha llestat doncs l’artista enguany en resposta a una crida llançada, sense pressupost, als col·leccionistes ceretans i perpinyanencs als quals s’afegeix l’apassionada Catherine Deloncle, autora de l’obra « Des berges de la Seine aux collines de Céret » (De les ribes del Sena als pujols de Ceret), que tempta d’introduir Brune en l’esfera comuna. Pierre Brune, adés cubista, adés més encarcarat en construccions més aparents, geomètriques, va realitzar innombrables paisatges de ciutats d’aquest «gran Sud» benamat de tant d’artistes del Nord, com Albi, Montalban, Tolosa i àdhuc Lió. Va conèixer la glòria molt aviat com en testimonia la seua presència, testificada el 1926, en molts llocs, com Baltimore, als EUA, o el Museu d’art modern de la Ciutat de París i els museus de Tolosa i Albi. La modesta exposició actual prendria així alguns aspectes de simple deure.
Exposició Pierre Brune, Mediateca Ludovic Massé de Ceret, Casa Companyó, 2 carrer del Comerç. Del 9 al 22 de gener. El 16 de gener a 18 h, vernissatge i conferència “Pierre Brune, de les ribes del Sena als pujols de Ceret” per Catherine Deloncle Saint-Ramon.
