Un canvi sorprenent irromp en la preparació de les eleccions regionals a les comarques de Perpinyà. En concret, la llista del centre i de la dreta, formada pels Republicans (LR) i la Unió dels Demòcrates Independents (UDI), ja no seria liderada per Bernard Dupont. La comissió estatal d’investidures de LR, que el va designar el 16 de juny passat a París, ha tornat en darrere. El batlle de Canet seria suplantat per Fabrice Villard, president departamental de la UDI, arran dels acord establerts estatals entre Nicolas Sarkozy, president de LR, i Jean-Christophe Lagarde, president de la UDI. En una lluita sense repartiments per a posicions elegibles, el 15 d’octubre, el lobby organitzat a favor de F. Villard li havia permès esperar el tercer lloc de la llista, darrere B. Dupont i Fatima Dahine, tinenta d’esports de l’ajuntament de Perpinyà. Aquest 17 d’octubre, la posició de líder li hauria estat doncs atribuïda. El juny passat, la UDI de Catalunya del Nord se sentia marginada pels Republicans en la composició de la llista. El partit centrista exigia un «repartiment equitatiu dels 15 llocs» disponibles, almenys un candidat en els tres primers llocs i quatre altres entre les 12 restants. Entre la marginació i el lideratge, la distància és important. El darrer canvi sembla que n’ha de precedir un altre.
Un casting allunyat de les relacions de força reals
El batlle de Pollestres i secretari departamental de LR, Daniel Mach, número 3 de la llista segons les previsions admeses des de fa diversos mesos, perdria una posició en la nova classificació. La seva combativitat a tota prova ja és manifestada per l’interessat en aquesta nova batalla amb rerefons de parentela política. Bernard Dupont, desposseït per la voluntat central, és en precampanya des de fa diverses setmanes; Amb 64 anys d’edat, se li prefereix l’antic director de gabinet de l’antic batlle de Perpinyà Jean-Paul Alduy, F. Villard, de 45 anys d’edat, exdirigent de la xarxa de pastisseries Espí al costat del president de la USAP, François Rivière. Però aquesta opció suposada no seria definitiva, ja que la còlera és alta al si de l’antiga UMP de Catalunya del Nord. La dreta no espera fer-se dictar una repartició de papers sense mesura amb les relacions de força reals. Entre Perpinyà i París, aquesta distorsió és explosiva.
