En resposta a una reunió tensa, organitzada el 22 d’abril, la revelació d’un filtratge de les afiliacions a la secció de Perpinyà del Partit Socialista (PS) inclou una nova intervenció de Jacqueline Amiel-Donat. La cap de fila PS de l’Ajuntament destaca en un comunicat del 24 d’abril, que el partit s’esforça a “intentar eliminar l’equip que treballa des de fa mesos” en la construcció d’un “verdader projecte alternatiu i agrupador”. L’advocada ressalta un “costum” de Christian Bourquin, senador, president de la Regió Llenguadoc-Rosselló i actual president de la dita secció, de “dissimular”, amb els seus col·laboradors un bloqueig de “qualsevol adhesió a la secció de Perpinyà des de fa més de dos anys”. Tot percebent una estratègia al seu detriment, precisa que els animadors de la tendència Bourquin “volen anticipar el vot dels militants tot violant les nostres regles per tal d’evitar una decisió interna sobre la no-acumulació que el PS estatal espera introduir a partir del 2014”.
Preferència per a la diputada Ségolène Neuville
Més enllà de la pregunta de l’acumulació dels mandats, la preferència de Christian Bourquin cap a la diputada Ségolène Neuville com a cap de llista a les municipals ha passat de la suposició altament probable a la certesa. Una evicció d’Amiel-Donat, referència natural del partit al consistori, sembla perillosa per al PS, sobretot que aquesta, que recorda que “quan es vol ofegar el seu gat, se l’acusa de la ràbia” , afegeix que “el gat té urpes”. La candidata es defensa contra les intencions de la part contrària de “desqualificar-la” atribuint-li una “temptativa de cop d’estat o d’OPA”.
Dos joves esmenten un “sistema Bourquin”
En un comunicat del mateix 25 d’abril, Sofiane Hakiki, presentat com a “Militant de la secció de Perpinyà l’adhesió del qual ha estat validada
el 2011 per Solférino en resposta al bloqueig local”, i Emeric Lozdowski, “militant a l’espera de la confirmació de la seva adhesió des de desembre de 2010”, manifesten un instint de protecció envers el PS. Denuncien “pràctiques locals exercides per responsables polítics poc representatius” dels seus “valors”. Sense esmentar-los, els dos joves descriuen aquests responsables com “animats exclusivament per la preocupació del seu futur personal”. Atrevint-se a entelar la imatge de l’esquerra perpinyanenca, els dos autors pensen veure un “sistema Bourquin que gangrena per desgràcia la nostra ciutat i el nostre departament”, abans de desitjar, en un context de moralització de la vida política, la necessitat de “renovar” les “pràctiques”.
