ECONOMIA

Europa torna a confirmar el suport al TGV Perpinyà-Montpeller

Damien Alary, president de la Regió Llenguadoc-Rosselló, i Jean-Claude Junker, President de la Comissió europea, Brussel·les, 23 de febrer del 2014 © Regió Llenguadoc-Rosselló
Damien Alary, president de la Regió Llenguadoc-Rosselló, i Jean-Claude Junker, President de la Comissió europea, Brussel·les, 23 de febrer del 2014 © Regió Llenguadoc-Rosselló
Entre el suport afirmat dels electes del Llenguadoc-Rosselló al projecte de Línia d'Alta Velocitat Perpinyà-Montpeller, i les indecisions de l'Estat francès, Europa ha confirmat novament la seva tria, aquest dilluns 23 de febrer. Aquesta línia és finançable per meitat per Brussel·les i només espera el compromís del govern.
El President de la Comissió europea, Jean-Claude Juncker, ha certificat aquest dilluns 24 febrer que la Línia d'Alta Velocitat Perpinyà-Montpeller s'inscriu "plenament en la filosofia del seu pla d'inversió". Aquesta informació és tramesa per la Regió Llenguadoc-Rosselló, el president de la qual, Damien Alary, s'ha entrevistat amb el dirigent europeu, a Brussel·les. El servei de comunicació montpellerenc descata tanmateix, en un mateix mode de retranscripció de l'entrevista que "escau al govern francès – que ja ha inscrit aquest projecte en la llista d'infraestructures de transports prioritaris – de concretar aquest pas: és a dir l'arrencada de les obres a partir del final dels estudis en curs".

Un debat francès de 3000 milions d'euros

Aquesta confirmació fa eco a l'anterior, emesa el 17 d'octubre de 2013, quan la Comissió europea afirmava el caràcter prioritari d'aquest tram a nivell internacional. Un finançament global de 26.000 milions és previst per als corredors ferroviaris del continent, amb una contribució dels Estats per a la meitat. Per a la línia al·ludida, la participació francesa assoliria 3.000 milions d'euros. Després de la firma massiva dels presidents de mancomunitats del Llenguadoc-Rosselló, el 8 de desembre de 2014, d'un document que defensa la línia, després de la preservació del preprojecte malgrat el pla d'austeritat de la SNCF, el 18 de febrer passat, el govern francès és l'últim a vacil·lar. A Perpinyà, el dossier dels TGV cap al nord o cap al sud és funció de calendaris modulables, en els quals els "horitzons" d'anys substitueixen les dates precises. S'espera un traçat definitiu de la línia cap a Montpeller al final d'aquest any, prèviament a una enquesta pública i una declaració d’utilitat pública ja l'any vinent. Amb aquest optimisme, els trens circularien el 2020.