SOCIETAT

Catalunya s'emmiralla amb Israël

Associacions, seminaris i viatges polítics assenyalen una relació nova

L'expresident de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, de visita a Israel, el 1987 © Pòrtic Visions
L'expresident de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, de visita a Israel, el 1987 © Pòrtic Visions
Les relacions entre Catalunya i Israel, de caire diplomàtic, econòmic cultural, no són noves, però s'estan enfortint. A Barcelona, l'amistat catalano-israeliana aborda les identitats i el negoci, fins valors comuns en relació amb la independència catalana i la fundació de l'Estat d'Israel, el 1948.
El segle XXI acosta Catalunya i Israel, en una relació iniciada el 1987 per l'expresident català, Jordi Pujol. De visita oficial a Jesuralem, el pare de la Catalunya moderna, que es va entrevistar amb el primer ministre Isaac Shamir, el cap de l'Estat Chaïm Herzog i el ministre d'Afers exteriors Shimon Peres, va manifestar llavors la seva "comprensió" envers els "problemes" de l'Estat d'Israel i la seva "gran simpatia pel sionisme". La reactivació d'aquesta relació, el setembre de 2011, a Tel Aviv, va ocasionar una reunió de treball entre la vicepresidenta del govern català, Joana Ortega, i el president de l'Agència Nacional de Recerca i Desenvolupament del govern d'Israel, Michel Hivert, amb contingut de cooperacions en altes tecnologies, sobretot biomèdiques, i en gestió de l'aigua. En aquest mateix marc euromediterrani, el president català Artur Mas comença el 9 de novembre de 2013 una estada de quatre dies a Israel per internacionalitzar el projecte de creació d'un Estat català. Aquesta visita, amb vessant econòmic dedicat a les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), associa l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, i un grup de responsables econòmics sud-catalans. Inclou una entrevista amb el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu.

Es multiplique les eines i entitats catalanoisraelianes

En paral·lel, les estructures conjuntes catalanoisraelianes, més avesades a actuar que no expressar-se en els mitjans de comunicació, es multipliquen aquests últims anys a Barcelona. Una Cambra de Comerç Catalunya-Israel, amb l'anglès com a llengua de treball exclusiva, funciona des d'abril de 2012 amb uns estatuts que promouen "nombroses similituds, demogràfiques, geoeconòmiques". Els seus dirigents destaquen que "molts dels grans pensadors de la història jueva van néixer a Catalunya i la seva existència va ser possible per la capacitat de treball i d’innovació que ha caracteritzat sempre Catalunya". Més polític, el grup, Israel a Catalunya és adherent del "Pacte nacional pel dret a decidir", impulsat pel govern català el juny de 2013 amb la finalitat d'organitzar el 2014 un referèndum sobre la independència catalana. Per altra banda, una Associació Catalana dels amics d'Israel (ACAI) organitza a partir del 5 de novembre a Barcelona la segona edició d'un Seminari Internacional sobre l'Antisemitisme. El tema principal d'aquest forum, amb especialistes internacionals, és l'eradicació de la judeofòbia i la identificació dels nous prejudicis antisemites. Una exposició titulada "Identitat secreta" forma part d'un programa que acull implícitament el desig català d'independència, en referència a l'èxit israelià. L'ACAI, fundada el 2009, considera que "l'assoliment" d'un Estat pot "servir de guia per a altres pobles", que tenen la identitat "compromesa".
Trobada de la vicepresidenta de la Generalitat de Catalunya, Joana Ortega, amb el vice primer ministre d'Israel, Silvan Shalom, Tel Avid, Israel, 5 de setembre 2011 © Generalitat de Catalunya© Associació Catalana dels Amics d'Israel (ACAI)