Com l’ensems de l’economia mundial, el mitjà de comunicació n°1, la televisió, és colpida de cap a cap per la crisi, i la caiguda dels ingressos publicitaris perilla de pesar sobre els programes. El període no fa pel risc i per la’esmerçament cec. Pitjor, quan la televisió francesa veu a la baixa els pressuposts de les seues emissions, les més grans cadenes espanyoles són en via de fusió. En aquest context tibat intervé el gran mercat mundial anyal dels programes, el MIP-TV, 2009 (the internacional entertainment content market), que ja ha anunciat una davallada de freqüentació de prop de 15%. Fins i tot la Warner, la primera “major company”, ha renunciat a la seua parada enguany, tot essent present, mentre que venedors i compradors de programes l’han jugat modesta, com mai no vist abans. Les xifres no menteixen i, com en la resta de l’economia, els encantaments espectaculars no basten, a imatge de Ynon Kreiz, el PDG d’Endemol, dimecres 1er abril en ple congrés. Llavors, l’alentiment és general, el preu de venda dels programes, dels films fins als jocs, hauria d’abaixar-se de 20 a 35%, i només les sèries televisió semblen estalviades. Però encara, a condició que siguin valors segurs, i no és pas un atzar si la gran atracció del MIP és la presència de l’actor William Petersen, el tranquil Gil Grissom de la sèrie CSI, «Els Experts» a França, que produeix encara les noves temporades del gran succés mundial, a falta de jugar-hi. Gairebé es podria creure que tota la creativitat televisiva és a mitja asta.
Mundialització dels continguts audiovisuals
Tot rastre d’evolució no és exclòs en aquest període de recessió mediàtica. Com que Internet no ha trobat pas el seu model econòmic, el que emergeix fortament d’aquest MIP és que el futur del Web serà televisiu. La recerca d’adaptació a totes les pantalles, de l’ordinador al telèfon portàtil i al clàssic televisor, porta en si l’evolució de la narració, i la fusió del programa del tot en un. No és cap atzar si operadors com a Orange o Yahoo han estat presents i han mirat de situar-se al món, tradicionalment bastant conservador sobre la forma, de la pantalleta. L’altra evolució major que apareix, vinculada alhora al decreixement econòmic al nivell mundial i a la recuperació econòmica d’una bona part del món de cara als americans i europeus, és el desenvolupament de noves coproduccions internacionals, sobretot amb els països de l’Orient Mitjà o la Xina, tots preocupats per minimitzar els costos i assegurar un accés a l’internacional màxim : d’alguna manera, una nova forma d’uniformació cultural a l’escala del planeta, no pas sobre el mode de la generalització de la cultura occidental, però una mena de síntesi cultural. L’arribada dels països emergents sobre el mercat mundial, seguint l’exemple de la cadena brasilera Tele Globo, podria a terme revolucionar l’oferta i regenerar una creativitat una mica asmàtica, mentre que de la mateixa manera, a Europa, Espanya és un dels països emergents en els nous continguts televisius, enmig dels mastodonts anglosaxons. La televisió també es tornaria multipolar?
