L’espectre de la segona divisió, que envistava la USAP des de fa diversos mesos, s’ha presentat amb la cara descoberta aquest dissabte 3 maig. El club sang i or, vençut per Clermont amb un resultat de 25 a 22, abandonarà l’elit estatal a partir de la propera temporada, després d’un esfondrament ocorregut cinc anys després de la seva victòria al Top 14. L’equip ja va fregar aquesta eventualitat el 1949 i 1964, aquesta segona vegada amb problemes de gestió interna i financera. Aquest guió s’ha reproduït des del començament de l’actual decenni, marcat per una certa pèrdua de senyes esportives. Onzè del Top 14 aquesta temporada, el pressupost de l’USAP s’ha elevat a 14,95 milions d’euros, però baixarà a 10, fins 8 milions en Pro D2. Una esperança magra es troba en el “New Deal” del seu antic dirigent major, l’actual president de la Lliga Estatal de Rugby (LNR), Paul Goze. Aquest desitja afavorir el rugby professional francès redistribuint un 60% dels drets televisius als clubs del Top 14 i 40% als de la Pro D2. D’altra banda, els equips relegats, entre els quals figura la USAP, rebran una prima d’acompanyament de 500.000 euros. Aquest import completarà el compromís del president de la USAP des de juliol de 2013, François Rivière, que ha invertit des d’aleshores entre 3,2 i 4,2 milions.
Paul Goze : “Tinc la meva part de responsabilitat”
La caiguda de l’USAP amplia el murmuri sord del nom de Paul Goze, la presidència del club del qual, de 2007 a 2012, no ha estat prou per a honorar l’exigència de creixement i d’alineació en els criteris del professionalisme. L’espiral del fracàs progressiu va prendre el club el 2009, o sigui 14 anys després del començament de la seva etapa professional, jalonada el 1998 per la seva transformació en una societat anònima amb objecte esportiu, després amb l’arribada de Marcel Dagrenat al lloc de president del consell d’administració, el 2000. L’USAP, transformada en 2002 en societat anònima esportiva professional, ha fet costat a la maduresa, acollint jugadors estrella de l’hemisferi sud, modernitzant l’Estadi Aimé Giral i inaugurat la seva primera botiga. Aquest canvi d’escala no s’ha aprofitat de l’acompanyament necessari, la corba ascendent ha doblegat, amb l’alarma de la sortida del seu capità Nicolas Mas, per a Montpeller, a primers de 2013. Aquest episodi ha obert una sagnia del club, en esperit i en homes, mentre que la sortida de Paul Goze per a la presidència de la LNR, el novembre de 2012, era un primer senyal. “Sóc obligatori concernit (…) Tinc la meva part de responsabilitat”, declarava aquest el 30 d’abril a RMC Sport.
