La Junta directiva del Futbol Club Barcelona, reunida en una sessió extraordinària aquest 20 de gener, ha renunciat a la construcció d’un nou recinte de substitució al Camp Nou, l’estadi mític inaugurat el 1957. Amb l’aforament més important d’Europa i sisè del món, corresponent a 99.354 espectadors, el temple del Barça era objecte d’un projecte de reemplaçament que podia haver consistit a bastir-li un successor, a la zona universitària de l’avinguda Diagonal. La direcció del club s’ha estimat més triar una profunda i ambiciosa refundició de 80% del lloc, el que evitarà la solució radical, avaluada a 1.200 milions d’euros. El projecte per aprovar, titulat “Estadi nou en l”estructura actual”, ha estat ratificat per la Junta directova del Barça, dirigida per Sandro Rosell, endut pel seny financer. La qüestió, de primera importància, forma gairebé un debat de societat, tenint en compte l’alt grau d’incidència del futbol en la vida ordinària a la Catalunya del Sud. Rosell, que donava suport amb fermesa a la solució d’un nou estadi adossat a l’actual, ha canviat d’opinió, mentre que l’Ajuntament de Barcelona recolzava una altra fórmula de trasllat, també a l’avinguda Diagonal. En rerefons, aquestes dues opcions de trasllat s’oposaven a les vistes del president fins a 2010, Joan Laporta, que desitjava confiar a l’arquitecte anglès Norman Foster un lífting de l’estadi actual, a través d’un pressupost de 250 milions d’euros. Després de tergiversacions, el Futbol Club Barcelona ha escollit de fet aquest primer suggeriment, però l’import invertit arribarà a 600 milions d’euros, per un aforament final de 105.000 persones.
