MEDI AMBIENT

Amenaces sobre l'escorpí cec del Canigó

Una espècie única a Europa, que desapareix progressivament sense motiu conegut

Escorpí cec "Belisarius xambeui" © Institució Catalana d'Histöria Natural
Escorpí cec "Belisarius xambeui" © Institució Catalana d'Histöria Natural
L'espècie "Belisarius xambeui", desconeguda pel gran públic, pobla discretament diversos sectors muntanyosos de Catalunya, entre els quals la zona de Prats de Molló i la Vall de Camprodon, però pateix una regressió geogràfica que suposa la seva desaparició. Aquest escorpí únic a Europa té cosins a la selva amazònic.
L'escorpí cec, "Belisarius xambeui" segons el seu nom savi, constitueix una espècie amenaçada, catalogada científicament des de 1879 per l'aracnòleg parisenc Eugène Simon. Aqueix insecte de colors pàl·lids, que pot mesurar fins a 4 cm, no té ulls medians i s'ha nat desenvolupat al voltant del massís del Canigó, principalment a les comarques del Vallespir, del Conflent, del Ripollès i de la Garrotxa, entre altres zones a les rodalies de Prats de Molló i la vall de Camprodon. Aquesta zona d'implantació és exclusiva a Europa per a aquesta espècie endèmica escampada a Amèrica del Sud i lligada a la família dels Troglotayosicidae.

Un indicador de canvis mediambientals?

Aquest aràcnid és objecte des de 2009 d'un estudi científic portat per l'Oficina per als insectes i el seu entorn del Llenguadoc-Rosselló (OPIE-LR), en col·laboració amb la Federació de les Reserves Naturals Catalanes (FRNC). L'exploració dels estils de vida i de l'hàbitat d'aquest escorpí aficionat als sotaboscos humits, com les fagedes, ha de ser facilitada per aquesta operació, semblant als estudis mundials en relació als escorpins troglodites del la selva amazònica, amb els quals comparteix nombroses característiques. Per la seva part, la Institució Catalana d'Història Natural demostra en un estudi descobert el desembre de 2012 que la presència actual del "Belisarius xambeui", a cavall sobre els territoris francès i espanyol, s'ha reduït a 30 sectors delimitats. Els motius d'aquesta desaparició gradual, desconegudes, preocupen els científics, que hi perceben senyals de canvis mediambientals.