CULTURA

Ritual de decapitació entre els avantpassats dels catalans

Descobreixen a Ulluastret dos cranis foradats per grans claus

Jaciment d'Ullastret, al sud de Girona, setembre de 2012 © Agència Catalana de Notícies
Jaciment d'Ullastret, al sud de Girona, setembre de 2012 © Agència Catalana de Notícies
El poble iber, localitzat a Catalunya a partir del segle VI abans de J.C., lliura un dels seus secrets per via arqueològica. Dos cranis travessats per claus de grans dimensions han estat identificada l'estiu 2012 en el jaciment d'Ullastret, al sud de Girona. Aquesta troballa, presentada el 5 de novembre, permet descobrir un ritual d'exhibició de trofeus de guerra, inspirat en la tradició celta.
Els Ibers, població protohistòrica que representa per als catalans el que els gals són per als francesos, manifestaven una pràctica revelada el 5 de novembre en el jaciment arqueològic d'Ullastret, prop de la ciutat de La Bisbal, al sud de Girona. En aquesta zona s'ha identificat dos cranis que demostren un ritual de decapitacions humanes. Aquest descobriment reposa en l'extracció d'aquestes dues peces, en la part denominats "carrer principal" del jaciment, traspassades per dos claus de grans dimensions. Segons les primeres conclusions comunicades pels arqueòlegs presents, els Ibers que vivien allà, sobre l'oppidum del Puig de Sant Andreu, exposaven els cranis a tall de trofeus de guerra. Aquesta constatació no suposa cap equivalent comparable a Europa, però, al començament del segle XX, un crani travessat per una espasa havia estat alliberat del sòl a Ullastret, mentre que un altre, sotmès al procés recentment posat al dia, es va localitzar a Santa Coloma de Gramenet, a la regió de Barcelona.

La decapitació, d'origen celta

L'última campanya d'excavacions a Ullastret, efectuada l'agost i el setembre de 2012, ha permès desenterrar un total de set cranis humans, dels quals els dos més sorprenents s'exposaran properament al Museu d'Arqueologia de Catalunya, a Barcelona. La tradició de l'exhibició de cranis, inspirada de les pràctiques celtes, és descrita en fonts literàries antigues, com ara firmades de la mà de Diodor de Sicília, cronista grec del primer segle abans de Crist, contemporani de Juli Cèsar. A la Catalunya del Nord, la presència dels Ibers és testificada en nombrosos sectors, entres altres a Cotlliure, Elna i a la comarca de l'Alta Cerdanya.