Revista

El turisme integral és especialitat dels països pobres?

Peu del volcà de Cheju-Do, Corea del Sud, 2002. François Crochard ® La Clau
Peu del volcà de Cheju-Do, Corea del Sud, 2002. François Crochard ® La Clau
Els estiuejants creen ocupació allà on van però els territoris de visita no sempre han estat uns terrenys de joc... i el turista ricàs del 1850, sobremultiplicat per la democratització, encongeix el seu sojorn i consumeix de mitjana, si és francès, 72 € menys respecte al 2007, segons Europe Assistance. El turisme integral, de vegades instal·lat sobre les ruïnes d'economies envejables, és un substitut anodí? A França o al continent americà, si el Nord que gasta al sud recupera part de la seua aposta a través de les seues societats (multi)nacionals, l'estada en massa és una senzilla almoina? Darrere el teatre festiu, el turisme desenfrenat és també una història de pobresa. Al Marroc, a Brasil, a Catalunya Nord, un mateix combat ?