MÈDIES

Està naixent el periodisme europeu?

En l'actual crisi mundial, quan sorgeixen a través d'Internet nous mitjans de comunicació europeus, com Myeurop, l'oferta continua pobra. Això és obstaculitza la construcció d'una Europa democràtica.

Parlament Europeu, 2010 © James Belvis
Parlament Europeu, 2010 © James Belvis
Existeix un periodisme europeu? En general, els mitjans de comunicació estatals  tradicionals només tenen un espai dit "vertical" per a les notícies europees, segons assenyala l'IRIS (Institut de relacions Internacionals i Estratègiques). L'actualitat de la institució Unió europea es presenta en forma de crònica específica, limitada a simples descripcions d'eines. Cap mitjà de comunicació global no dedica cap franja a l'espai europeu, concebut com a perímetre vital. Aquesta actualitat "horitzontal", basada en un tractament de la informació amb enfocament europeu, o la comparació entre els diferents Estats, continua sent anecdòtica. El canal de televisió Euronews anuncia un "tractament de les notícies internacionals amb enfocament europeu", però cap mitjà no s'atreveix a informar directament els europeus sobre llur actualitat comuna, ni sobre notícies locals d'abast europeu.

Europa segueix sent un espai aliè

La gran majoria de les redaccions de cada Estat de la Unió posa l'actualitat dels altres Estats a la cistella de les notícies estrangeres, el que il·lustra la falta de ciutadania europea. Enfront de la crisi, en una Unió que fa pinya per defensar la seua moneda, es promou sovint la manca de governança política en matèria de política econòmica i monetària, però mai no se la posa en paral·lel amb la falta de pertinença comuna, en un espai de ciutadania que suposaria un espai polític. Ara, qui diu "ciutadania" diu "mitjans". Però l'Europa mediàtica frega el punt zero: segons un estudi de l'Institut Estatal d'Audiovisual (INA), el 2007, els telenotícies francesos van dedicar un 2,7% del temps a Europa, a Alemanya ho van fer en un 4%, a Anglaterra i Itàlia en un 3%, i a Dinamarca en un 3,7%.

Mitjans de comunicació a l'avantguarda, o seguidors de la societat?

El cas europeu és especial i la seua construcció, tecnocràtic, no és evident per als ciutadans dels diferents estats que la formen, mai realment convençuts. La reculada democràtica, ben real, posa de manifest el paper dels mitjans de comunicació en les nostres societats i especialment de llur paper en un món cada cop més controlat per la lògica del mercat. Així, en una lògica purament econòmica, els mitjans de comunicació, per existir, han de complir amb les aspiracions dels ciutadans, lluny dels interessos europeus. La no existència d'un mercat de mitjans en tot el continent, un requisit previ per a la creació d'un mitjà de mides variables, condemna l'espelliment d'una avantguarda en aquest àmbit, en el sector privat: d'aquesta manera s'ha enfonsat el diari The European. En el sector públic, cap indici per part dels Estats o la Unió Europea no sembla emergir per crear un mitjà de comunicació públic dedicat a l'espai general, com si l'emergència d'una consciència europea no fos prioritat, com si el control democràtic de les institucions no fos desitjable.

La llum podria sorgir de la xarxa i dels mateixos ciutadans

En aquest buit, els francesos Renaud Chazournes i Daniel Vigneron, promotors del difunt The European, han impulsat, en una primera etapa, malauradament només en francès, el digital myeurop.info, amb el lema "Cercar per altres llocs per entendre millor l'aquí". En un segon pas, els dos socis han engegat una versió en anglès, sobre el concepte de processament de la informació en termes de comparació entre els estats. Entre les principals iniciatives en aquest sentit, tot sovint sorgides a la xarxa, i col·laboratives, consten cafebabel.com, un diari ciutadà en sis idiomes, eurosduvillage.eu o taurillon.org. Totes les iniciatives cap a un mitjà de comunicació comú europeu s'han derivat de la tela. Generalment són participatives, i estranyament franceses, una cosa sorprenent per a un país que xoca entre la mitjana europea. No obstant això, un fenonem incipient, que apareix a la xarxa, podria ser el començament d'una revolta dels ciutadans europeus, ja que Europa és cada vegada més considera com una clau enfront de la crisi econòmica.

Principals mitjans de comunicació europeus:

Agència Europa: agència de premsa europea amb seu a Brussel·les, fundada el 1953 a Luxemburg i considerada mundialment com la principal font d'informació en el continent.
www.agenceeurope.eu

Europolitics: (i el seu equivalent Europolitics Anglès) és un mitjà independent fundat el 1972 a Brussel.les, que analitza la UE i les seues institucions.
www.europolitique.info

European Voice: setmanari en llengua anglesa fundat el 1995, propietat del poderós grup britànic The Economist.
www.europeanvoice.com

EuroNews: canal de notícies europeu engegat a Lió el 1993, després després de voler-se ubicar a València.
www.euronews.net

Euractiv: xarxa de diaris en línia creada el 1999.
www.euractiv.fr

ARTE :  canal de televisió de França i Alemanya, creat el 1991.
www.arte.tv

CafeBabel: digital multilingüe dedicat a notícies europees.
www.cafebabel.com

Euranet: consorci d'emissores de ràdio Europea posar en marxa el 2008, amb 17 emissores.
www.euranet.eu

Presseurop: portal d'informació multilingüe a Internet, llançat el 2009. Aquesta pàgina ofereix una selecció diària d'articles de premsa estatal i internacional.
www.presseurop.eu