SOCIETAT

Les llengües regionals tornen a la Constitució

Manifestació a Perpinyà, novembre de 2007
Manifestació a Perpinyà, novembre de 2007
Les llengües regionals no havien pas dit l'última paraula i llur intent legislatiu s'ofereix un nou episodi. Si bé el projecte de legalització del català, el bretó, el basc o el cors va ser desembarcat el 18 de juny per la majoria senatorial després de ser aprovat per l'assemblea estatal 22 de maig, aqueixos idiomes i altres, presents a l'estat francès, recuperen posicions en l'actualitat arran d'un compromís. La nit passada, durant un examen en segona lectura, els diputats van preveure inscriure «les llengües regionals pertanyen en el patrimoni de França» a l'article 75 i ja no a l'article 1r. Aquest retrocés de posició al catàleg nacional s'ha acordat estratègicament per treure la passió a l'assumpte tot mantenint la preponderància del francès respecte a les altres llengües franceses, tranquil·litzant els càrrecs electes adversos. La ministra de Justícia, Rachida Dati, ha recolzat aquest compromís entre el senat, considerat conservador, i l'assemblea estatal, després d'un debat llarg de més d'un mes, que haurà traspassat els partits polítics sobre una pregunta transversal que s'escapa de l'esquema clàssic esquerra-dreta inscrivint-se més àmpliament en un debat sobre l'opció de model social.