Les eleccions catalanes del diumenge 25 novembre, dedicades a assentar el govern autònom català dirigit per Artur Mas en un sòcol ideològic d’ara endavant independentista, generen una mobilització periodística estrangera excepcional. L’escrutini, que s’adreça a un col·legi electoral de 5,4 milions de persones, suscita una progressió d’un 45% de les sol·licituds de votació per correu respecte a les anteriors eleccions, celebrades el novembre de 2010. Sobretot, però, el contingut sobiranista del debat impulsat a Catalunya, amb correlacions fins a l’Estat espanyol, i la Unió europea amb menys intensitat, atreu una comunitat professional vinguda del conjunt de les capitals europees, així com dels Estats Units i de l’Iran. En total, 100 periodistes estrangers s’han acreditat al Parlament de Catalunya, a Barcelona, difusor dels resultats en directe a trafés d’una aplicació per a smartphones dedicada a aquesta data.
Redactors ja sensibilitzats a la causa catalana
Entre aquests observadors, el corresponsal de la Ràdio Nacional txecoslovaca, David Cubeck, vingut d’un país procedent de l’antiga Txecoslovàquia, desapareguda el 1992, destacava el 24 de novembre a Televisió de Catalunya que “els txecoslovacs saben que existeix una nació dins d’Espanya”. En una identificació diferent, Alexandra Shasha, representant de Radio Canadà, en empatia amb Catalunya per analogia amb el Quebec, considerava que existeix una “miopia” de Madrid en relació a l’actualitat geopolítica. Per la seva part, la delegada de la cadena líder Russia 1, Irina Degai, amb el rerefons de la URSS, explotada el 1991, ressaltava “la majoria dels russos coneixen millor Barcelona que Madrid” i precisava que els seus compatriotes que vénen de vacances “a Espanya”, és a dir a Barcelona o a la Costa Daurada, aviat serien confrontats a la realitat que “potser no serà així”.
