MÈDIES

Premsa nord-catalana: el farniente obligatori

Com més malament va, més tot va bé a la Catalunya del nord. Tenim 30.000 aturats? Això no importa, ja que el gos màrtir "Mambo" és salvat, la cantant Luce ha guanyat el concurs la « Nouvelle Star », i ha arribat l’estiu.

Gandules de cara a la mar © Sophie Magenti 2010
Gandules de cara a la mar © Sophie Magenti 2010
La premsa popular francesa, amenaçada per Internet des de fa 10 anys, ha evolucionat cap a la recerca d’atractiu en els seus continguts, més lleugers, mentre que les actualitats econòmiques i socials han estat simplificades, fins caricaturades. Aquesta nou paisatge és més grosser a la Catalunya del nord, on la temàtica lúdica ha vençut la social. El 2000, ja existia la tendència de potenciar les notícies festives, però llur importància és ara maximitzada.

Lleures per omplir la buidor

A la primavera 2010, la informació major sobre l'estat sanitari de la Catalunya del nord, palesada per la superació històrica del nombre de 30.000 aturats validada pel Ministeri del Treball, ha passat inadvertida amb el gran públic. Ha passat igual amb els retrocessos del tràfic de l'aeroport de Perpinyà-Ribesaltes i del port de Portvendres. Però el buit sorgit del silenci sobre aqueixes tendències ha estat omplert per l'epopeia de l'USAP, els 90 anys del cantant Jordi Barre, les malaventures del gos màrtir «Mambo», i després la consagració de la cantant Luce al concurs « Nouvelle Star ». Fins i tot la fira de la cirera de Ceret, l’èxit de la qual acompanya una caiguda dels volums de producció en comparació amb el 1980, inspira un enfocament turístic i «autèntic», més que econòmic.

Ha desaparegut la realitat


Amb la potència mediàtica global, la Catalunya del nord enceta una nova etapa de la seua història, on la realitat del 2010 ja no té cap traducció general en les consciències: els retards de l'obertura del TGV Barcelona-Perpinyà, l’aturada del projecte de la central solar volguda per l'Aglomeració de Perpinyà, els patiments de les finances del Consell General nord-català, continuent cobrant doncs una existència? A finals del 2009, ja, el fracàs del dispositiu d'adjudicació dels Ingressos de Solidaritat Activa (RSA) a la Catalunya del nord no va generar notícies adreçades a tothom. Seguint aquest mateix principi, s’ha omès el tractament informatiu del trist aniversari dels aldarulls del 29 maig de 2005 a Perpinyà. Tots aqueixos temes reals, és a dir, en el fons, negatius i poc venedors per a una premsa que té les vendes esmicolades, no han arribat a primera plana. A falta d'una televisió territorial, que té el projecte parat, a falta de cobertura mediàtica a l'abast de tothom, aqueixos fets acaben per no haver existit mai, segons un esquema que pot propociar qualsevol revisionisme.

Un petit èxit esdevé extraordinari

La pèrdua d'energies creadores a la Catalunya del nord, assenyalada el 1981 amb el tancament de la fàbrica de les Nines Bella, líders a Europa, ocupa la premsa, que escenifica l'ociositat. Per això, una petita recuperació econòmica pren una dimensió extraordinària, a semblança de la molt respectable empresa de sabates ancestrals «Creació catalana» de Sant Llorenç de cerdans, força modesta pel que fa a la història industrial del municipi. Però facilitar l'accés a la història trencaria l’ambient.

Aquest fenomen, que trastorna la percepció del present, és especialment ben il·lustrat per l'exacerbació del turisme, dinamitzat en els anys 1960 en detriment de la indústria o de l'agricultura, abans de convertir-se en un marcador principal de la personalitat del país. Fins oblidar que es tractava a l'origen d'una disfressa territorial organitzada en la desesperació econòmica.

El "tot lleures" condemna a l'aïllament ?


La demografia de l’heliotropisme i l'ambient «Club Méditerranée», que incideixen cada vegada més en la societat nord-catalana, aïllen el territori, malgrat determinades vel·leïtats polítiques contràries. A través d’aquest rerefons no importa l’existència d’un retrocés econòmic abans de la crisi, ja que s’acaba de convertir una vella zona industrial en un espai verd, es van desenvolupant les excursions a qualsevol muntanyeta i demà faran un mercat « bio » en algun lloc. Aquesta dura tendència de la invenció d'un benestar artificial, que emmascara la crueltat de la realitat, es convertiria doncs en un mal necessari, per no enfonsar-se. La Catalunya del nord, targeta postal del nou sistema mediàtic, sembla ara massa inactiva per ternir premsa plural i decisiva. També sembla massa catalana per fondre's en el Llenguadoc, massa indolent per fondre's amb la Catalunya del sud, i l’aïllament apareix com la seua única salvació. A pocs mesos de l’inici del segon decenni del segle XXI, la reorganització de la realitat del país a través d’una comunicació on prevalen el lleure i el caràcter pintoresc dificulten la percepció de la realitat. Però foragitar aquesta realitat, que genera aquell buit que la naturalesa odia, propicia altres substituts improbables.