MÈDIES

Quan s'acabi la TDT arribarà un diluvi territorial?

La TNT, última eina d'arrelament territorial massiva per als habitants, serà suplantada en 10 anys per la TV a Internet. Aviat, llevat de les elits, el ciutadà de base, exclusivament connectat a zones foranes, ho ignorarà tot d'ací?

Antena de televisió tradicional (arxiu)
Antena de televisió tradicional (arxiu)

El desplegament integral de la Televisió Digital Terrestre, previst entre 2010 i 2011 als territoris francesos i espanyol, obre un ple decenni de tecnologia coixa, que amalgama el nou i el vell, és a dir el principi de les ones de proximitat heretat de la Telegrafia Sense Fil (TSF) amb les dades digitals. Les antenes clàssiques que tenim a les teulades tenen encara anys de vida per davant,  enfront d'un retard tecnològic concertat en virtut d'apostes industrials, al mateix moment que el satèl·lit i les televisions per IP funcionen de primera. Esperant el 2020, la TDT francesa, aquell «CANALSAT del pobre», difon a les províncies unes 18 cadenes centralitzades a París, sense resoldre l'absència, incongruent al nivell europeu, de verdaders canals regionals o locals. Això passa a la Catalunya del nord, on aquest paisatge televisiu, contrastat amb la província veïna de Girona, ja profundament diferent en matèria econòmica, per tant social i mediàtica. Qui imaginaria a Perpinyà que els habitants de Figueres, Roses o Banyoles, disposen gratuïtament, a la mateixa TDT, de 36 cadenes, entre les quals 10 catalanes, que incloen dues ofertes locals, a les quals s'afegeixen 17 ràdios, entre les quals n'hi ha quatre de catalanes. Aquest model tecnològic, passat de moda entre els entesos, serà ben aviat qüestionat per tothom, atesa la seducció produïda pels sistemes rivals i llur progressió permanent.


Canals centralitzats per a ciutadans desarrelats

Verdaders canals de televisió o proveïdors de programes, a través del "Video On Demand" (VOD) i del "Catch-up" TV (per visionar programes ja difosos), els mitjans de comunicació massivament introduïts a les llars a l'horitzó 2020 s'aprofitaran la xarxa Internet, com ho prefiguren ja, a l'Estat francès, les ofertes de tipus "Orange" o "Free", proposades a tots els abonats a la major xarxa mundial. Aquesta explosió de l'oferta, oberta pel llançament de CANALSAT el 1992, tendeix a desterritorialitzar la televisió, és a dir a deslligar els ciutadans de llur zona de vida. A la Catalunya del nord aquesta tendència ja existeix entre els subscriptors de les ofertes per Internet i de la televisió per satèl·lit, sobretot francesa, anglosaxona o magribina, que no consumeixen cap dels programes de proximitat de France 3 Pays Catalan o TV3 Girona. A la nostra època en què la influència mediàtica assoleix dimensions espantoses sobre ciutadans cada vegada més aïllats, al si d'una societat fraccionada, aquesta mutació dels anys 10 hauria de portar cap a una redefinició de l'aprehensió humana dels territoris, a conseqüència de la desaparició de la procupació compartida per a les problemàtiques dels espais geogràfic, en benefici únic de conjuntures estatals, nacionals, europees o estrangeres. Aquesta modernitat, sinònim de llibertat, és funció de la plena democratització d'Internet, aquest famós «poble global» properament poblat d'individualitats massivament connectades a realitats tan diverses com llunyanes.