CULTURA

1809-2009: Girona commemora la caiguda enfront de l'exèrcit de Napoleó

Fa 200 anys, l'exèrcit francès abocava 20.000 bombes a la ciutat

El setge de Girona de Ramon Martí Alsina, Museu d'Art de Girona
El setge de Girona de Ramon Martí Alsina, Museu d'Art de Girona
 
Un record sempre vivaç de la història de la ciutat de Girona és commemorat a mínims aquest divendres. Es tracta de la caiguda de la ciutat de cara a les tropes napoleòniques, l'11 de desembre de 1809, després d'una resistència heroica de set mesos dels 5700 defensors, militars i civils, oposats a més de 35.000 soldats francesos. Aquest setge, que s'ha convertit per a Catalunya i Espanya en una verdadera llegenda, va formar part en «Guerra del Francés» per a uns, i la « campanya d'Espanya» per als altres, tenint en compte que l'exèrcit francès va abocar 20.000 bombes i 60.000 bales de canó sobre la vila. Girona va abandonar la lluita per culpa del defalliment del seu cap, el general Álvarez de Castro, malalt, ulteriorment empresonat a Perpinyà. Aquest fet històric, il·lustrat per una estàtua famosa, instal·lada a la plaça de la Independència de Girona, forma un sentiment memorial radicalment oposat a banda i banda de la frontera entre els estats francès i espanyol. Per un costat, mentre que l'epopeia napoleònica constitueix un element de la identitat nacional francesa, és considerada, per l'altre, en un motiu de resistència heroica de cara a l'agressió exterior.