MÈDIES

Com es troba la Catalunya del nord digital?

Els habitants del món tenen poques oportunitats de trobar per atzar Perpinyà i el seu territori a la xarxa. La Catalunya del nord té un handicap per obrir-se cap a fora?

En els anys 10, una empresa, una administració i a fortiori un territori o una ciutat són materialitzats per l'immaterial: una pàgina web és una vida, una projecció local, regional, nacional i internacional. La presència a les 3 w, avui àmpliament googlelitzada, dóna el pols de la vitalitat d'un conjunt. D'aquesta manera, l'internauta facebookià que twitta amb el seu iphone, confrontat a milions d'informacions diàries, també s'obrirà a a qualsevol tema pel fet de ser bombardejat per una part, i per l'altra quedarà seduït per la creativitat del que marca la diferència. Zapaire bulíic, haurà de trobar amb sols tres clics la informació que cerqui. Com que Internet ha superat àmpliament l'estadi del lleure per entrar al cor de l'economia, sobretot per al President Director General, l'assessor o el periodista que té pressa, golafres d'informació i de decisions ràpides. Determinats destins depenen de dues o tres paraules picades en el cercador Google.
 
A Perpinyà i a la Catalunya del nord, un encefalograma planer

Per als observadors estrangers resulta obvi que la Catalunya del nord acumula un alt retard institucional a la major xarxa del món, on intenta existir, sense gran visió fora de les fites territorials, amb una comunicació perpinyanenca iniqua i una comunicació departamental idiota. De fet, la presència sobre la tela és força subprovincial: no inspira res més que una absència de dinamisme que només la USAP digital aconsegueix. En l'àmbit de la informació periodística, la inscripció a la rúbrica «Perpignan» del website de referència GoogleNews orienta ultra-majoritàriament cap a la vostra estimada revista La Clau, mentre que el diari més important del territori, L'indépendant, que té la versió web probablement més antiquada de tota la premsa regional francesa, aflora a penes, mentre que el diari Midi Libre considera la Catalunya del nord com un poblet. La versió digital del setmanari La Semaine du Roussillon és gairebé introbable a la xarxa i la versió digital del Petit Journal o el bloc Perpignan Tot va bé no són prou actualitzats per emergir. La resta del paisatge és ocupada, de cops amb talent, per algunes pàgines web que tracten l'agenda cultural i festiva a destinació dels locals, com lepetitagenda.com, catacult.net, perpignan66.com o inclús quoideneufperpignan.com i cataloonya.com. I després? Res, llevat d'un punyat de pàgines institucionals concebudes amb pressupost de pes, però sense cap oportunitat per emergir a la web 3.0, és a dir d'oferir una visibilitat de la Catalunya del nord cap a l'exterior.

Georges Frêche podria alliçonar Perpinyà

El geni de l'ex-batlle de Montpeller Georges Frêche, abans del seu període "síndrome de Tourette", ha estat d'entendre que la comunicació cap a fora és mil vegades més important que la comunicació local. Els cartells de 4X3 del metro parisenc, promovent «Montpeller la superdotada» han estat àmpliament coneguts i comentats en l'èxit econòmic de la seua vila. Seguint aqueix esquema senzill, la imatge virtual de la Catalunya del nord hauria de ser un element major de la projecció exterior, al servei del desenvolupament econòmic, sobretot en la dinàmica transfronterera. En aqueix aspecte també, però, es comprova una deficiència integral: només lepetitagenda.com tracta els esdeveniments culturals també en llengua catalana, mentre que els diaris digitals catalanoparlants elpunt.cat i vilaweb.cat tracten l'actualitat nord-catalana amb un angle incomprensible per a la mitjana dels catalans del sud. Pitjor encara, una persona del sud de la ratlla que vol cercar informacions per passar una "diada TGV" a la capital del Rosselló serà confrontat al calvari de la pàgina en català de l'Oficina del Turisme de Perpinyà en, que com a mínim el farà riure, o potser s'orientarà cap a la pàgina en castellà, inexistent.