Músiques

Sébastien Schuller, la versió aèria de la french touch

Amb el seu segon àlbum, Sébastien Schuller, el Thom Yorke (Radiohead) francès, se’ns emporta per un llarg viatge contemplatiu. Lluny de la cançó francesa.

Sébastien Shuller, "Open Organ" ("Evenfall", 2009)
Sébastien Shuller, "Open Organ" ("Evenfall", 2009)
Atemorit per les lloances obtingudes el 2005 per « Happiness », el seu primer àlbum, Sébastien Schuller ha trigat 4 anys abans de treure el segon. Tanmateix, a força d’haver-lo esperat, els crítics, gairebé han passat per alt « Evenfall», el nou treball d’aqueix compositor de trenta anys, nascut al departament de les Yvelines, situat a prop de París. Els internautes, però, no se deixen enganyar tan fàcilment: des de Nova York fins a Londres i passant per Barcelona, les melodies aèries de Sebastien Schuller són registrades als blocs musicals amb més fama, entre els quals, livingears.blogspot.com.

« Evenfall» va sortir just abans de l’estiu. No és ben bé el moment idoni per deixar-se emportar per un àlbum que explora universos musicals malenconiosos. Però a tall de banda sonora de la temporada actual, la tardor, els seus dies més curts i les seues temperatures fresquetes, es rehabilitarà sens dubte, les melodies relaxants de Sébastien Schuller.

De formació clàssica, Schuller posa els instruments al cor del seu dispositiu musical: coures, orgues, baix, bateria, però sobretot un piano, omnipresent, que envolta tot l’àlbum des de la primera cançó, « Morning Mist ». La veu, en segon pla, diferencia Sebastien Schuller d’una cançó francesa on els Benabar i Delerm intenten, abans de res, narrar històries i jugar amb els mots. Schuller prioritza la melodia a la manera del grup Syd Matters, canta en anglès amb una veu un xic apagada, no sempre entenedora. Ràpidament, deixem que se’ns emporti els mantells d’orgues suspesos d’« Open Organ ». Les seues melodies i especialment, el dens i profund « Awakening », recorden les melopees inacabables i vaporoses de Sigur Ros, a través els paisatges desèrtics i salvatges d’Islàndia.

Però Sebastien Schuller, té sobretot quelcom de Thom Yorke, el cantant de Radiohead. La semblança de llur veu és bastant impactant. Els dos artistes també comparteixen una música fràgil. Tret de la seua nacionalitat, Schuller no té res a veure amb la cançó francesa actual. A l’escolta d’« Evenfall», ningú diria que el seu creador va nàixer prop de París, al seu suburbi oest de categoria, un vertader niu de talents musicals. Si el departament 93 s’ha especialitzat en el hip hop, el 78, ell, es fa notar en la música pop i electrònica. El duo Air, que sense dubte va influenciar Schuller, també prové de Versalles.

Un fill de l’Avairon instal·lat a Filadèlfia

Després del seu primer àlbum, el 2005, Sebastien Schuller s’ha instal·lat a Filadèlfia, ciutat que l’ha influenciat a l’hora de compondre aqueix segon treball. El músic compon als trens, als aeroports o a la carretera. Els paisatges el fascinen i l’inspiren. Els turons de l’Avairon, dels quals són originaris part dels seus familiars, també.

Revelat l’any 2005 amb el sublim «Weeping Willow», Schuller va fer ràpidament la volta d’Europa amb, entre altres, una estada remarcada a les festes de la Mercè de Barcelona, en motiu del BAM, el festival de música de punta de Catalunya. D’ençà el mes de juny, repeteix l’experiència. Acompanyat per una orquestra clàssica, se produeix a les grans sales europees, Londres, Berlín, Lió i aviat, i marxarà aviat cap a Nova York. La música de Schuller ha sobrepassat les fronteres de França. Amb ell, i altres, Phoenix, Syd Matters, o encara Sébastien Tellier, descobrim la versió pop de la french touch, després de la seua gènesi electrònica (Daft Punk i Justice). Aqueixa pop aèria i contemplativa no negligeix l’estètica, ans al contrari. La portada d’« Evenfall» és de remarcar. Amb les seues juxtaposicions curioses, aconsegueix resumir l’univers de Sébastien Schuller. Una obra intrigant d’Agnès Montgomery, artista i fotògrafa reconeguda, i d’altra banda, esposa de Schuller.

« Evenfall » Sebastien Schuller - PIAS - Editat el 25 de maig del 2009