Revista

Canviar o inventar la identitat nacional francesa?

França, inquieta, té el seu ministeri de «la immigració, la integració, la identitat nacional i del desenvolupament solidari», d'acord amb Nicolas Sarkozy, que es va negar el 13 de març de 2007 a « deixar el monopoli de la nació a l'extrema dreta». Inèdita a Europa, la pregunta identitària francesa plantejada a les elits i a la població remet a l'essència històrica del país. Al marge dels textos legals, però, realment existeix una identitat francesa, o, al contrari, França encara té treballs per pair l'existència de les seues identitats territorials, a les quals s'afegeixen les aportacions procedents de la immigració? Amb el risc que la racionalització de la diversitat francesa es faci un trencaclosques, es pot decretar el sentiment francès? Aqueix sentiment pot existir com a identitat, com que la República Francesa es fonamenta en valors filosòfics?