Músiques

Mika passa la prova del segon àlbum

Revelat com una bomba el 2007 amb "Life in cartoon motion", l'encara jova Mika torna aquesta tardor amb "The boy who knew too much", un segon àlbum de 12 temes. Veredicte?

Mika 2009, "Boy toy"
Mika 2009, "Boy toy"
 

La prova del segon àlbum continua sent una complicació per als artistes, fins i tot si la nostra època fa explotar la mateixa idea de l'àlbum, ara esbocinat en temes per baixar-se a la xarxa al preu de 0,99 euro. Després de l'èxit fenomenal del seu primer àlbum, Mika enfronta la severitat dels seus seguidors i de la crítica, a través d'un àlbum gravat entre Londres i Los Àngeles, parcialment modelat pel dissenyador sonor Seawind Horns, reconegut per a la seua participació als àlbums "Off The Wall" i sobretot "Thriller", del malaguanyat Jackson. "The criat who knew too much" conté unes referències als anys 1940 de la casa Walt Disney (Toyboy), modernitza el power-pop dels anys 1980 (Afectes You), fa seus els accents del disco (Rain), i es passa a la malenconia amb introspecció (Dr. John). Aquest nou Mika, que l'artista ha compost primer tot sol al piano en una cambra d'hotel, sembla que pot enfrontar el present i part del futur, perquè cristal·litza els mals del temps per a una joventut occidental en curs d'absoluta globalització, incloent-hi les seues problemàtiques. Al Contrari d'una salva inaugural dedicada a la infantesa, pastada per la innocència, aquest nou treball arriba després de l'adolescència, quan les experiències de vida, fins i tot de sexe i de substàncies il·lícites, continuen generant novetats. Aquest segon opus acompanya senzillament la maduresa del jove, que acaba de celebrar 26 anys.


Mika convida a "perdre's en el seu món"

Separat del personatge narrador de "Life in cartoon moció", el minyó exèntric, que vol ser artista integral, declara «Tot està contingut en les meues cançons, compondre és per a mi una manera de posar-me a dia amb mi mateix», i escriu d'ara endavant en primera persona, passat el temor de la mirada sobre un mateix. Es desprèn d'aquesta actitud una expressivitat menys fabricada i menys estèticament massa perfecta, apareixen aspectes de la foscor del personatge, que es troba finalment sol de cara a la seua creació, una vegada difuminats els efectes enganyosos del seu èxit sobtat. Aqueix àlbum és la postura d'un professional, d'un noi no com els altres, arribat a l'estudi cada matí a les 10h, instal·lat per dinar en el mateix restaurant, abans de tornar a la sessió de gravació i de passar una estona al mateix club, cada tarda-vespre a partir de les 19h. Ha passat directament del delit clàssic dels jovencells a la rutina d'un prejubilat? Més segurament, es tracta d'una prova suplementària de l'extrema fredor manifestada pels qui fan el "job", conscients que el somriure i la festa són un negoci com un altre, i ho fan millor que els altres. Pitjor, Mika, que insisteix a continuar sent l'únic mestre del resultat final, obliga el seu cercle de gent més proper, entre músics, productors i sound designers, a «immergir-se al seu món de manera exclusiva» i a es « perdre en aquest món» que imagina.

Mika en concert a Barcelona, Palau Sant Jordi, el 18 d'abril 2010.

Àlbum "The boy who knew too much", (Casablanca Records/Universal), setembre 2009.