La 41a Universitat Catalana d’Estiu ha obert les portes aquest migdia a Prada, a la comarca del Conflent, amb un programa que continua ambiciós, si bé sense obertura efectiva cap a la Catalunya del Nord, que acull l’esdeveniment cada any. Creada el 1969 quan la veu catalana no es podia expressar en l’Espanya de Franco, la venerable institució sembla continuar amb el mateix objectiu, com és un treball acadèmic d’alta qualitat en català, però amb un impacte limitat als mitjans de comunicació de la Catalunya del Sud i d’Espanya, en una configuració sense evolució a la vigília dels anys 10, que sembla excloure la societat nord-catalana real. Lluny d’un obertura europea eficient, que requeriria una comparació de models institucionals, econòmics, socials i acadèmics del Nord i del Sud, sembla total la preponderància de les problemàtiques catalanes del Sud, en el context espanyol, amb el pretext del domini de l’idioma, malgrat l’existència de persones i recursos existents a la Catalunya del Nord, fora de les xarxes tradicionals. Destaca així l’absència en el programa de conferències sobre un tema tan important com són les ciències de la comunicació, majors en el nostre temps, atesa la importància del repte de la influència del pensament modern català a Europa en el marc d’un millor reconeixement.
