Músiques

Tekameli: un nou treball, entre la serenitat i la senzillesa

Autèntics posseïdors de la tradició de la rumba catalana transmesa pels barcelonins Peret i Antonio Gonzales dit El Pescailla, el verdader inventor del gènere als anys 1930, Tekameli associa en la seua inspiració i els seus textos una fe cristiana evangelista. La formació ha conegut un recorregut molt animat, entre els canvis de personal, les discòrdies financeres, uns managements successius per part de productors independents, fins per part de la Cultura oficial. Ha passat força temps, puntuat per només tres àlbums entre els quals cap que no els satisfaci verdaderament. Així doncs, sense soroll, deixant lluny darrere d'ells els aixecaments que van cremat el seu barri i la ciutat el maig de 2005, bandejant també un llibre polèmic sobre els gitanos escrit per Fernanda Eberstadt, periodista del New York Times, sortit dos anys més tard amb repercussions que semblen més negatives del que positives, Tekameli es recentra sobre una formació més reduïda i soldada. Han fixat deu temes sobre un CD gravats enregistrat gairebé a casa, a La Casa Musicale, el centre cultural i de creació molt actiu i federador perpinyanenc ubicat a poques passes de llur barri.

Música a fons a les ràdios de cotxes!

El grup ens convida aquí a escoltar a "para l'orella", segons el títol del disc, «Escolteu», cantat essencialment en català. No destaca cap gran productor d'anomenada com Philippe Edel, que havia realitzat llur àlbum anterior editat en 1999, per Sony, l'anomenat «Ida i Vuelta». Tampoc no es troba pas cap enfocament etnològic assenyalat pel llibret del primer àlbum, «Cants religiosos gitanos», realitzat el 1994. No hi ha arranjaments complicats o electrònics, en benefici d'un so pur i senzill, dotat d'uns escassos elements rítmics. Les cordes i les veus són posades de relleu per aquesta sobrietat. Vet aquí doncs deu tracks d'inspiració religiosa, uns moments de pregària personal, de recolliment, que posen l'accent sobre certes influències flamenques, orientals, i altres músiques populars. Aqueix àlbum ofereix llibertat a la rumba catalana com l'estimem, melòdica i sentimental, rítmica i sensual, sense oblidar aquest joc de guitarra característic que en diuen «El Ventilador» i que fa tornar bojos tots els melòmans que es mereixen que se'ls digui així. Es tracta d'un èxit rotund en la intenció i la realització, que permetrar de tornar a donar empenta als Tekameli i permetre'ls exportar, a través dels seus concerts, una mica de l'esperit del barri de Sant Jaume quan es toca aquesta música pel carrer o que s'escapa de les ràdios dels cotxes amb el volum tocant sostre.

Tekameli - «Escolteu» - Producció Jade - Universal abril de 2008

Jean-François Colomer