Billboard - Agència Catalana de Turisme - ACT - El Vendrell Dentsuaegis

MÈDIES

L'embolic del finançament de la TDT local

Els canals de TV locals no són nous però podríem creure-ho ja que els exemples anteriors són escassos. Són Télé Toulouse, creada el 1988, la difunta Aqui TV (1991-2003, a la Dordonya occitana) o Canal Roussillon i TVRoussillon, aparegudes i desaparegudes a Catalunya nord entre el 1987 i el 1990. La cadena TSF (Televisió Sense Fronteres), antigament Perpignan  TV i originalment creada per l'Ajuntament de Perpinyà per la xarxa de cable de la vila, emet actualment de forma pirata al Rosselló i a la vegada... a través del satèl·lit espanyol Hispasat. Aquest cas seria l'OVNI de la galàxia de la tele nordcatalana, que també va i incloure, entre el 2000 i el 2004, la pionera Catalanet TV, una web TV desapareguda per tenir la raó massa aviat. Globalment, les TV locals, com a mitjans més o menys justificats i exitosos, són testimonis de la possibilitat d'una imatge propera, que indueix un «allunyament» fins ara habitual amb les cadenes ancestrals. El 2008, acció! S'alliberen les ones televisives. Però, en paral·lel històric, no sem pas el 1981, quan Mitterrand alliberava les ones de ràdio, ni el 1983, quan l'Estat regularitzava el paisatge. No, el 2008, cremem etapes i ja sem el 1986 quan els grups de premsa compraven a palades les Ràdios Locals Privades en un panorama prèviament aclarit per selecció natural. Doncs a quin punt es troba la TDT local a penes emergent ? Per ara a l'estat francès funcionen 25 canals de TDT locals, dels quals 7 a París. A Perpinyà s'afronten tres projectes, dels quals un serà validat pels volts de la tardor després d'una presentació prevista el 7 de juliol davant d'un jurat de membres del Consell Superior de l'Àudiovisual. Entre aqueixos projectes, dos serien cofinançats per estaments públics : primer, "TPO" (Télévision Pyrénées-Orientales) , amb participació del 10 al 20% del Consell General (comparable a una Diputació Provincial espanyola, si fa no fa), i segon, "Cap Perpignan", successora de Perpignan TV, amb participació indeterminada de la Vila de Perpinyà i l'Aglomeració Perpinyà-Mediterrani. El tercer projecte, portat per tres grups de premsa petitets, s'anomena TV66. En els dos primers exemples, el nervi de la guerra televisiva provindria doncs a la vegada del finançament d'empresa, és a dir l'horrible sector "privat" segons alguns, i de la col·lectivitat, percebuda com una "mala feodalitat" per uns altres. Tot plegat planteja la pregunta del model de finançament, allò que, a més a més de fer guanyar 5 anys en comparació amb la ràdio lliure, exaspera el Conseller General del cantó català de Montlluís, Christian Blanc, per a qui la institució no es pot "immisquir" en els mitjans de comunicació, segons va indicar en sessió plenària el 14 d'abril. Així doncs, una Regió, un Departament, una Ciutat, una Aglomeració serien estrangeres a la neutralitat, contràriament a l'Estat, que finança l'audiovisual públic i que estatueix, via el CSA, els projectes de TDT. Junts, cerquem l'errada : si el «local» és orientat, la qual cosa és certa, "l'estatal" és neutre, en una mena d'esquema entre l'ordre diví contra les capelletes partidàries ? Decididament, la TDT, que ja ens ofereix les seues paradoxes amb un equilibri de canals interessantíssims i desoladors, no ha acabat de revelar-nos com funciona la nostra societat.