MÈDIES

La llei Hadopi, matada en l'ou pel navegador Opera

El navegador Internet noruec Opera democratitza les descàrregues lliures : donar o rebre és com un joc de nins. La futura llei francesa Hadopi ja és morta?

Imatge corporativa del nou navegador Opera
Imatge corporativa del nou navegador Opera
Europa del Nord proporciona al món, des del 16 de juny de 2009, una nova liberalització de la propietat intel·lectual a Internet : el navegador Opera, utilitzat per només 2% dels internautes, transforma el vostre humil ordinador barat en central de distribució de dades, com la música i les fotos, donant lloc, en tota lògica, a la més cooperativa del món. Aquest projecte, anomenat «Opera Unite» i llançat per la societat noruega Opera Software, descentralitza completament la més gran xarxa del planeta, en simplifica les manipulacions tècniques a fi de compartir qualsevol cosa a la xarxa : sobre el mateix principi de la informàtica, reservada als matematicòfils de cabells grisos fa 30 anys, la posada a disposició i el descacarregament, dit «pirata», es veuen d'ara endavant untats amb oli per aquesta innovació a l'abast material i filosòfic, en la idea d'un gran concert universal. Per fer simple, Òpera, en versió 10, que es pot baixar gratuïtament, transforma el vostre saló en servidor, com els pros, legals o il·legals, en tres clics. Fins i tot es pot autoritzar o no als «clients» l'accés de tal o tal contingut que tingueu, mitjançnat una contrasenya. Tot això, amb quin objectiu ? Un altruisme d'una mena encara nova, minoritari, sobre el model de l'enciclopèdia Wikipèdia, que disposa de prou més utilitzadors que de donants. En un futur indeterminat, l'Internet de molt alt cabal, encara reservat a les empreses, hauria de fer evident aquest nou comportament de repartiment, que constitueix la sobrerevolució, després de la del telecarregament il·legal de massa, popularitzat pel servei Napster heus aquí tot just 10 anys.

Les descàrregues, més fàcils que mai, prohibides a França?

Les aventures de la llei francesa dita HADOPI, per a «Alta Autoritat per a la Difusió dels Obres i la Protecció dels drets sobre Internet», en la seua versió 2, presentada al Senat dimecres 2 de juliol, demostren la contradicció entre una Internet lliure i mundial, de cara a un dispositiu legal simplement local, és a dir nacional. En efecte, segons la comissió cultural del Senat, el projecte de llei «Hadopi 2» ,no preveu més la inscripció de la pirateria al registre d'antecedents penals dels lladres, que malgrat tot seran privats de connexió «per una durada màxima d'un any», amb interdicció d'abonar-se, tot continuant de pagar llur crim! Aquesta obsessió parlamentària que perilla la inconstitucionalitat, per la seua intrusió en la vida privada, posa sobretot de relleu la qüestió de la llei universal : el telecarregament il·legal és «il·legal» arreu del món ? Evidentment, no. Com el port del vel o l'ús de les llengües "regionals" en l'espai públic, dues realitats legalment molt escampades a l'occident, el posicionament hexagonal ens torna a la Història dels drets d'autor i de la propietat intel·lectual, la font de la qual remunta a la Revolució Francesa. Ja, abans de l1789, els autors tenien un «privilegi» reial per al monopoli d'espletació, transformat, per dues lleis, el 1791 i després el 1793, en dret formalitzat. Així, continua de ser sorprenent de constatar l'hostilitat de França envers les descàrregues «il·legals, depèn on», a l'hora de l'harmonització europea i parcialment mundial. ! Sí però vet aquí : «Feta la llei, feta la trampa». Des de l'anunci del llançament del navegador Opera 10, el periodista anglès Danny O'Brien, autoritat del web, veia un avenç democràtic, per tal d'eliminar «tots els blocatges d'Estat», citant els « manifestants iranians», que apreciarien de « saltar el blocatge de l'Iran». Torbador.