El recurs a la sexualitat tarifada de part de nord-catalans sembla establir-se en proporcions no confessades, ajudades per la geografia catalana. Al sud, on la prostitució és autoritzada, com a la resta de l’Estat espanyol, el govern autònom de la Generalitat de Catalunya aplica a més una reglamentació estrictament controlada. Però les xifres que es refereixen a aquesta realitat coneguda per tothom a la Catalunya del Nord i fins al Sud-Llenguadoc no solen ser-hi conegudes. Així, mentre que la prostitució és practicada a 2500 clubs inventariates per la policia estatal espanyola en el conjunt del territori espanyol, la vila La Jonquera, on es registra 20 establiments, veu «treballar» un 90% de dones romaneses, mentre que els amos de bordells són del país. Segons una enquesta del diari espanyol El Pais, que revelava el 4 de juny un volum de negocis de 18.000 milions d’euros produït el 2008 pel conjunt dels prostíbuls espanyols, aqueixes prostitutes van fent gir de club en club per mor de garantir una forma de varietat als clients. Si bé no existeix cap estudi oficial realitzat a l’Estat francès, és de notorietat pública el fet que aqueixos «clients», sobretot els caps de setmana, provenen del territori francès, segons un fenomen present també a Bèlgica.
