MÈDIES

La FM a les escombraries el 2012, en benefici de la ràdio digital?

La ràdio moderna, en pana des de fa 15 anys, hauria de néixer per fi

Receptor de ràdio digital
Receptor de ràdio digital

No importa una evolució tecnològica més, però la que es prepara per a la ràdio és major, és a dir que hauria de canvia finalment un mitjà de comunicació ja ben vell, quallat en el seu funcionament tècnic d'ençà dels anys 1970. La televisió ha passat a la TDT/TNT, la ràdio es prepara a fer el mateix, no sens complicacions, que recorden les de la televisió, ja que els «estàndards tècnics», suma de regles que no interessen el consumidor, són l'objecte de batalles d'Estat, de continent i fins i tot de blocs polítics.

Des del decenni 1990, el DAB, «Digital Audio Broadcasting», s'assegura així d'un cert consens europeu, que no interessa més que els professionals. Aquesta ràdio numèrica ofereix el so del CD en un dispositiu portàtil, amb una oferta duplicada : les 30 ràdios FM de Perpinyà esdevindrien així 60 a partir del 2012. Dissortadament, el 26 de maig del 2009, el Consell Superior de l'Audiovisual francès va decidir de llançar la cosa ja el desembre del 2009, i va presentar una primera llista de 63 estacions, a París, 49 a Marsella i 48 a Nice. Aquesta operació pilot, al descobert, és en realitat consecutiva de 10 anys de provatures, a París o a Barcelona, en què les ràdios Catalunya Ràdio i Flaix FM, entre altres, emeten en DAB des de la fi del decenni passat, encara que l'home del carrer no en sigui assabentat. Si ho sabia, s'hauria de procurar un receptor a Internet pel cost de diversos mils d'euros. Aquest fallida garrafal sembla pertànyer al passat a França, tanmateix romanent en la incertesa, gràcies a la decisió parisenca. El problema espinós d'aquesta obertura tècnica és també el seu tancament, puix que França ha llestat una norma tècnica única, cridat «T-DMB», contràriament als altres països europeus que han triat les normes « DAB » o « DRM ». Es comprèn per què «anar a l'estranger» no perd cap vigor malgrat l'obertura de les fronteres.

Més ràdios, més cadenes de TV... per fer què?

La ràdio numèrica/digital promet un so encara millor que millor, texts i imatges associats, i sobretot la desaparició dels paràsits. Segons Michel Boyen, president del CSA, "un francès de cada tres no rep avui més que 10 ràdios", i l'ocasió és bella per deixar-se temptar, malgrat una inconeguda monstruosa, ja que les ràdios a Internet, o «webradios», disponibles per desenes de milers, ja són llestes per competir amb la ràdio a l'antiga. Llur so és bo, els talls es rarifiquen, garanteixen una obertura real sobre el planeta, i lur accés és fàcil mercès a «LiveRadio» del proveïdor d'accés Internet Orange, que comercialitza un aparell a l'antiga, però en Wi-Fi, a ajustar hom mateix amb una oferta gegantina. Desorientant, instructiu o perillós ?En l'immediat, el CSA francès privilegia les ràdios d'informació i d'esport, en una certa diversitat, com ho demostra la presència d'"Antinea Radio", una ràdio que visa la comunitat berber a París i a Marsella, i "Ràdio Mandarin Europe", per a la comunitat xinesa parisenca, al costat de France Info en versió TF1, dita LCI Radio. En cas de succés, aquesta cobertura digital s'hauria d'estendre fins el 2014, amb acords per a la comercialització de receptors, venuts per més de 100 euros de bell antuvi, mentre que les ràdios associatives, que temen una discriminació econòmica, demanen una ajuda d'Estat. En paral·lel, el món avança: la ràdio digital, que funciona als EUA, a l'Àsia, a Alemanya i a la Gran Bretanya, per aquí s'introdueix amb passes petites.