El 1992, mentre el món sencer té els ulls girats cap a Barcelona i els seus Jocs Olímpics, la joventut de Perpinyà descobreix els Kargol’s i el seu skacore, barreja de ska i de música hardcore. Nascuda d’una fusió entre dues colles d’amics la influència dels quals era d’un costat el punk i el rock alternatiu i de l’altre el ska, els Kargol’s, han desenvolupat i barrejat els estils. Durant alguns anys, els perpinyanencs es produeixen en festivals petits d’Occitània (Sud de França) però també a la Catalunya del Sud, on l’escena és prolífica. El primer àlbum, un 9 títols de 45 minuts, surt el 1996. « Ma ! J’galère » instal·la Kargol’s al paisatge ska-rock francès, i Perpinyà s’imposa com la capital d’un moviment musical les fronteres del qual són bastant borroses, entre reggae, punk i hardcore. La música és dura i a vegades violenta, amb una presència forta de les guitarres, en contrast amb paraules pacífiques. Els texts de Kargol’s són engatjats, sense sorpreses : llibertat, antimilitarisme, pobresa, lluita contra el nuclear. Sem al bell mig d’un període antiglobalització amb les manifestacions de Seattle del 1999 i l’emergència a França de José Bové. Kargol’s, però també altres grups com Els 100 grammes de têtes, igualment de Perpinyà, es fan ressò d’aquelles reivindicacions. El públic, jove, adhereix a aquest discurs i a aquesta música. Un discurs tanmateix menyspreat per les elits i una música sovint ignorada pel públic i pels mitjans de comunicació parisencs, sobre un esquema que recorda, en certs aspectes, el mapa d’implantació del rugbi popular (contrast Occitània/França per sobre del riu Leire).
El skacore, una música que panteix?
El moviment intitulat skacore ja es burla de París i troba un ampli eco a Catalunya del Sud. Els catalans de Komando Moriles, originaris de La Bisbal, fan forrolla en tota la resta de l’Estat espanyol, amb texts engatjats igualment, que aborda la lluita contra el deute dels països pobres, les desigualtats Nord/Sud i l’antiliberalisme, que inspiren nombrosos altres grups, més modestos, que troben un vertader succés de Perpinyà a Barcelona en el decenni 1990. Pel que fa a la música, Kargol’s assumeix les influències de capdavanters del reggae i del ska jamaïcain : Bob Marley, Steel Pulse, Skatalies, mes també grups de hardcore comme Suicidal tendencies o Bad Brain. Mateixes referències en els « 100 grammes », com ho veiem « Trafic d’influence », un àlbum de represes sortit més recentment, el 2004, en el qual els perpinyanencs reten homenatge a Frederick Hibbert, l’un des pioners du ska. La banda no oblida pas Catalunya, cridant, pel tros « La nuit est à nous », la cobla Combo Gili, implantada d’un segle ençà a Catalunya del Nord. Amb un cert recul, la constatació és sorprenent : l’èxit es mesura sobretot en aquell temps a les sales de concerts i els festivals, amb grups fets abans de tot per a l’escena, i àdhuc la «festa», segons la reivindicació explícita de Komando Moriles. Els Kargol’s, amb centenars de concerts, guanyaren una forta notorietat, però el seu declivi sobrevé a causa d’un drama : el 4 de setembre del 1999, durant el Festival Stop Hipocrisy, mentre que el públic s’incorpora al grup per a «skankar» amb aquest, una part de l’escena s’esfondra i un espectadors mor aixafat. En aquell Temps, només el cantant de Kargol’s és inculpat per homicidi involuntari, després s’evoca un «afer Kargol’s». Peticions i concerts s’organitzen. Els organitzadors del festival i la societat prestatària del material acaben jutjats ells també. Però el mal és fet i els membres es dispersen el 2002. Des de llavors, molts han tingut el sentiment que el moviment esbofega, encara que els festivals atreguin sempre tanta gent. El grup Korttex, al qual s’ha incorporat el cantant Yannick, dels Kargol’s, és avui un dels pilars del skacore català. La reformació dels Kargol’s en ocasió del festival Ida i Vuelta 2009 a Perpinyà, mostra el ressort d’una música al marge de les tendències efímeres.
Infos sobre la banda a myspace.com/kargols
