Revista

La joventut és un sacrifici perpetu?

Totes les generacions són sacrificades, ja que a cadascuna, els joves donen part d'ells mateixos. El 1914-18, a França i a la Catalunya del Nord, la sagnia de la guerra va afectar les forces vives, i més tard la segona guerra va dividir, ocupar i racionar el territori francès, amb determinats prolongaments fins a la pacificació d'Algèria. Després el dolor va afectar els fills de les crisis petrolieres i els de les crisis financeres. En aquest context, només la «generació del 68» sembla que ha estat protegida, però ha reivindicat, fins al punt que s'ha creat lluites i potser s'ha fabricat la seua crisi. En temps de vagues i de bloqueigs universitaris, que són els «joves»? Una edat, un estat d'esperit? Tenen el monopol de la revolta? La normalitat seria de trencar sistemàticament els somnis d'un grup d'edat, per accedir a l'estadi de l'edat adulta, fet de concessions a conseqüència de la seua confrontació directa amb les realitats de la vida?