Revista

La televisió, una droga dura per a caps tous...

"Perquè un missatge publicitari sigui percebut cal que el cervell del teleespectador sigui disponible. Els nostres programes tenen per vocació de fer-lo disponible". Aquesta veritat-xoc pronunciada el 2004 per Patrick Le Lay, l’amo del canal francès TF1, introdueix el debat amb franquesa. Recordem que el nostre consum diari de televisió, aproximadament 1h30, puja a les 3 hores amb els jubilats! És un acte sofisticat de llibertat individual o una nova forma de suïcidi col·lectiu ? Per què sem tan addictes ?