Revista

L'universalisme s'ha tornat una nova impostura?

Presenten "l'universal" com l'adhesió a una cosa global tal la declaració francesa dels drets humans i del ciutadà de 1789, inspirada de la declaració d'independència americana de 1776: "Tots els homes són creats iguals ; són dotats pel Creador de determinats drets inalienables (...) la vida, la llibertat i la recerca de la felicitat". A l'estat francès, aqueix intent va anar prosseguit el 1946 per un reconeixement de drets econòmics i socials i una declaració Universal, adoptada el 1948 per l'ONU. Aquesta visió ideal, però, amaga la influència del temps sobre la cruïlla d'un pensament pretesament universal, si bé violentament imposat. Ara que la peresa intel·lectual donada pel calaix de sastre de "l'universal" ens reafirma en el fet consumat i liberal del "final de la Història", pot existir una solució universal en un món de diversitats?