Euina sensació inimitable! Arribeu en una vetllada, percebeu el so d’un ritme càlid que s’amplia i us inunda el cos amb un groove inigualat. Aquesta sensació, la deveu a l’avi de la soul music, James Brown, nat a Carolina del Sud, el 3 de maig del 1933 a Barnwell (hauria mentit sobre la seua edat per coqueteria), mort a Atlanta, a Georgia, el 25 de desembre del 2006. De condició modesta, descobreix la presó a 16 anys i coneix els esdeveniments notables de la seua època, de l’abolició de la segregació en els Estats del Sud a la fi de la Guerra Freda. Vist el pocs elogis pòstums expressats en la premsa europea a ran de la defunció d’aquest músic major que encara és present als charts US, convé tornar, dos anys després de la seua mort, a un balanç de més de 100 àlbums i de milers de títols que s’inspiren o copien clarament el so dels famosos JB’s, la banda de referència que ha creat els instrumentals més terribles dels anys 60/70. El 1968, Brown és un home públic que exhorta la seua comunitat a fugir de la violència després de la mort de Martin Luther King, i canta al Vietnam davant els GI’s. Per a servei fet a la pàtria, patirà als anys 80 un procés seguit d’una pena de presó desproporcionada.
Un personatge doble, geni i botxí
Acusat d’haver tustat la seua dona i de consumir PCP, anestesiant d’ús veterinari, o d’haver amenaçat individus amb una arma, James Brown resta un home fora del comú que ha educat les multituds americanes al verb i al groove del Sud profund. Milers de concerts benèfics i l’heretatge popular d’un so la volta del qual encara no hem acabat de fer… Fins els seus músics, que sofrien reprimendes durant els assaigs per cada falsa nota tocada, o tot simplement a causa llur vestimenta, reconeixen el seu geni. Després de crear diverses formacions tals com els The Famous Flam, ancorats en el Rythm & Blues amb influències New Orleans molt marcades, és a partir de les acaballes dels 60′ que s’estableix vertaderament posant les bases de l’estil funk. Per tal de tenir més èxit, li agrada de fer ajustos creatius en les seues cançons. Ben abans de l’electro i la tècnica del sampler, accelera el tempo de Papa’s Got a Brand New Bag per mor de tornar-la més intensa i comercial. JB va utilitzar músics i arranjadors procedents del jazz, però en tant que líder i autor, va privilegiar la simplicitat del ritme R’N’B a la complexitat i la precisió del jazz. En aquest sentit haurà avançat el rap que no pararà de lloar en la seua fiugura, l’Afro-Americà, la seua principal font d’inspiració. Llavors, serà 2008 l’any de la resurrecció del mestre ?
Referències àlbum: Títol inèdit, sense títol – 45 revolucions d’import.
