A la rereguarda d’ençà de la meitat del nostre decenni, Eminem va revelar el 2008, en entrevista, la seua doble i gran tornada el 2009, esperat des del seu darrer àlbum original «The Way I Am», el 2004. «Relapse» sortirà el 17 de maig, seguit per « Relapse II», dos mesos més tard. L’artista dels 80 milions de discs treballa de valent i sembla abandonar els estirabots verbals que l’han tornat cèlebre en la premsa extramusical. En aperitiu, el single «Crack a bottle», que surt el 7 d’abril, incita l’auditor : “Trenca una ampolla, mou el teu cos, però no et comportis com un espifiador”, amb referència a les armes de foc com a clau, però sobretot una veu que canta vertaderament i escandeix, potser com ningú, en una claredat que mereix que ens hi parem. Fenomen d’ara endavant clàssic, diverses versions estudi són a Internet des de l’any passat, ara bé cap no sembla definitiva. La crítica americana ja avisa : aquest opus guarnit de caixes clares i conjunt de bateria, fruit de la participació del productor d’hip-hop Dr. Dre, cèlebre allà, acontentarà tan els seguidors de ritmes de bon escoltar com les orelles més exigents. El raper antigament ros peroxidat, tirant a bru, no ha perdut res del seu sentit del comerç. Certament, vist d’Europa, però sobretot de França, l’ús de l’anglès (amb modalitat americana) repel·leix o àdhuc significa un gran forat negre, tanmateix Eminem mostra un idèntic talent en el treball dels sons com en el de la llengua, pel maneig de l’al·literació, de l’assonància o dels jocs de paraules, en una energia literària, motiu del premi «Best Lyricist Of the Year», el 2000.
Mare cabussada en l’alcohol, els cigarretes i l’èxtasi
A 36 anys, Eminem ha estat tan ben cobert d’elogis com polèmic, alguns dels seus texts essent jutjats homòfobs, altres traspuen una violència extrema que qualcuns explicarien per una infantesa difícil, amb abandó de la llar pel pare dos mesos després del naixement del petit Marshall (nom veritable de l’artista), fart de jacos i humiliacions de part dels joves dels barris difícils de Detroit, perquè era frèvol i potser blanc. 10 dies de coma després d’aquelles violències mesquines forjaran una personalitat singular, determinada en el verb com d’altres en el cop de puny, i el futur cantant es llança el 1995 a base de “battle” als clubs hip hop de Detroit, irritant el públic majoritàriament negre, que acaba mostrant-li el seu respecte de cara a les prestacions del futur estel mundial. Un primer àlbum el 1996, venut a uns pocs milers d’exemplars, precedeix la invenció d’un alter ego, «Slim Shady», més fosc que el raper mateix, prototip de l’Americà mitjà, conservador amb ulleres, enemic de la diferència. Aquest doble maneja la còlera i l’humor negre tot afirmant, lúcid «per què hauria de menester un psicòleg ? El món és el meu terapeuta. ». La trobada amb el productor Dr. Dre, el 1997, fa de detonador i l’àlbum «The Slim Shady LP» surt el 1999 i després ve « The Marshall Mathers LP » el 2000, una consagració i una de les grans vendes de la història del rap amb més d’1,7 milió de còpies en primera setmana. Si cal recordar un element de la llibertat, devastadora i inquietant d’Eminem, anem a trobar el text de «Criminal», títol del 2001 : «Ma mare havia cabussat en les drogues – alcohol, cigarrets i èxtasi / Una llavor creixeria en ella i esdevenir tan boja com n’era / Quan el nadó sortí, era desfigurat, tenia els lligaments malformats / no et burlis pas d’aquest nadó ja que aquest nadó era jo».
Referències àlbums :
Eminem, “Relapse”, editat el 17 de maig 2009 / Single “Crack a bottle”, el 7 d’abril.
“Relapse II”, editat el juliol 2009.
