Músiques

La rumba catalana, una world music autèntica

La rumba, evident de Perpinyà a Barcelona, és de fet una música intercontinental, en mutació d’ençà de dos segles! La Catalunya gitana no és sola a renovar aquest gènere musical l'origen del qu

Des del començament de la colonització europea a les Amèriques, la rumba, que treu el seu nom d'una paraula africana que significa "ballar al voltant de llombrígol" és lligada als fluxos migratoris. Plural, s'emancipa a l'Àfrica de l'Oest, amb la Rumba zairesa al Congo Kinshasa, a les Amèriques, a partir de Cuba, i a Europa, amb la rumba catalana. El 1800, a Cuba, a la cruïlla de les cultures transatlàntiques, pren la seua amplitud : els treballadors afrocubans, antigament esclaus, esdevenen mestres de la variant "Colombia", la més antiga, que aborda el quotidià agrícola. Als seu costat trobem la rumba Yambú, més sensual, amb solista i cors, i la seua germana més popular, el Guaguancó.
Des del començament de la colonització europea a les Amèriques, la rumba, que treu el seu nom d'una paraula africana que significa "ballar al voltant de llombrígol" és lligada als fluxos migratoris. Plural, s'emancipa a l'Àfrica de l'Oest, amb la Rumba zairesa al Congo Kinshasa, a les Amèriques, a partir de Cuba, i a Europa, amb la rumba catalana. El 1800, a Cuba, a la cruïlla de les cultures transatlàntiques, pren la seua amplitud : els treballadors afrocubans, antigament esclaus, esdevenen mestres de la variant "Colombia", la més antiga, que aborda el quotidià agrícola. Als seu costat trobem la rumba Yambú, més sensual, amb solista i cors, i la seua germana més popular, el Guaguancó. Els textos aborden la vida quotidiana i popular, i el ball, de significació eròtica, atestada a Europa meridional des del segle XVIII ! La rumba, sota el nom de guaracha cubana, travessa l'Atlàntic, arriba a Portugal i Espanya, on els gitanos de Sevilla en fan la rumba flamenca. Arriba poc a poc a Catalunya, i, cap el 1930, sota l'impuls del gironís Xavier Cugat, motejat "el rei de la rumba", s'exporta als Estats Units i es torna un ball de saló de l'actual catàleg latino.

Una xarxa Kinshasa-L’Havana-Perpinyà !

Quin punt comú existeix entre un cantant de Kinshasa, un percussionista de l'Havana i un guitarrista rumber de Perpinyà ? Segurament el desig d'emancipació i una necessitat d’expressar el quotidià. Ara bé, la rumba es declina en versions locals, integrant el "son", la salsa cubana i fins i tot el rock. Així, la Barcelona dels anys 1950 veu aparèixer el cèlebre Peret i l'ineludible Pescailla, que injecten les seues influències. En territori francès, on els estels, sovint eixits de l'escola de Montpeller, es diuen Manitas de Plata i Gipsy Kings, Perpinyà afavoreix la rumba des del decenni 1990 amb la Casa Musicale (sic), escena creativa per a molts artistes, sobretot gitanos dels barris de Sant Jaume i Sant Mateu. Les formacions històriques de rumba perpinyanenca, Tekameli, Els Rumberos Catalans i De Sant Jaume Son, procedeixen d'aquest període que veu la creació del festival Ida i Vuelta... I els intercanvis entre els dos mons van creixent per culminar amb el títol Sarandonga, procedent de la unió Compay Segundo / Lorenzo Hierrezuelo, fet indispensable durant els matrimonis gitanos! Com els artistes panafricans que, de Kingston a Londres passant per Lagos, eren capaços de servar entre ells relacions tènues, la rumba s'alimenta d'un bescanvi transcontinental una de les portes del qual es troba a Perpinyà.

Referències àlbum : Wendo Kolosoy On The Rumba River. Marabi / Harmonia Mundi - 2007.Hyacinthe Domenach | 23.02.08