Músiques

"Justice" ha inventat la música postelectrònica?

Així que acabava de morir, l'autoproclamada "french touch" reneix amb un grup, alliberat de l'esperit 100% electro. De la seua primera salva el 2003 al seu primer àlbum, sortit l'11 de juny de 2007, el duo "Justice" obre

Revelat amb les seus remescles que han donat canya als èxits de Britney Spears, N.E.R.D, Frantz Ferdinand o Fatboy Slim, les seues vesprades DJ's i sobretot dos singles estrepitosos, aquest duo parisenc molt esperat treu el primer àlbum al segell Because. El repte que els toca és ambiciós ja que Justice sembla encarregat pel públic, per la premsa i pel seu personal de producció, l'exmanageur de Daft Punk al capdavant, de tornar a fer lluir la imatge d'una "french touch" moribunda, que havia fet amb França, a partir del 1995, un dels proveïdors majors de l'àmbit de les músiques electròniques, abans de resultar efímer, tot ben mirat.
Revelat amb les seus remescles que han donat canya als èxits de Britney Spears, N.E.R.D, Frantz Ferdinand o Fatboy Slim, les seues vesprades DJ's i sobretot dos singles estrepitosos, aquest duo parisenc molt esperat treu el primer àlbum al segell Because. El repte que els toca és ambiciós ja que Justice sembla encarregat pel públic, per la premsa i pel seu personal de producció, l'exmanageur de Daft Punk al capdavant, de tornar a fer lluir la imatge d'una "french touch" moribunda, que havia fet amb França, a partir del 1995, un dels proveïdors majors de l'àmbit de les músiques electròniques, abans de resultar efímer, tot ben mirat. Ens recordem del jazz electro de St. Germain, de la pop total d'Air, i és clar del fenomen planetari Daft Punk. A l'escolta, doncs, d'aqueix primer disc, es comprova un gran eclecticisme musical... que la mala llengua podria titllar de reciclatge. El so, amb poder i majestat, deixa esperar realment que una nova-nova ona electrònica francesa podria arrencar. Amb el so com amb el grafisme, les referències a la imatgeria hard rock són persistents: portada negra a la manera de Metallica, algunes guitarres saturades a certs temes. Justice s'endinsa clarament fora de les frontera, pop enllà, transpira la influència black, a través de la soul dels Jackson 5 i Quincy Jones, i transcriu sobretot moltes referències a les grans bandes sonores de pel·lícules d'horror -límit gòtiques- tendència Dario Argento o John Carpenter, per als aficionats... Com tots els àlbums o gairebé, aquest disc no pas molt dansaire i menys contundent que els assalts precedents conté alguns temes bons entre els douzes proposats, però altres són clarament anecdòtics.

Els conjuts de música electro tots sols ja són obres d'art!?

Com tots els seus grans antecessors dels anys 1990, Gaspard Augé i Xavier de Rosnay, el duo Justice, han reflexionat perfectament, fins i tot planificat, un concepte sonor. Justiceés un real fenomen musical actual que sap organitzar perfectament la hype, destil·lant molt progressivament la seua producció. Els dos artistes que l'animen, busigaires de l'art, nascuts el primer el 1979 i el segon el 1982, han integrat naturalment els mitjans de comunicació tipus Myspace, els fòrums i la blogosfera en general. Llur èxit prové de manera versemblant d'internet i les seues tecnologies de massa, que desen les botigues de discos al nivell del simple record. També el grup se situa en un procés pas de globalització planetària del seu treball, en una esfera anglòfona on el lloc del concert i la nacionalitat del grup no tenen pas més importància, com tampoc en tenen les opinions de la premsa vella que marcava autoritat encara fa poc temps. Però si sols importa la receptivitat del públic, la realitat de l'escenari continua indispensable. Millor! Aquells que els han vist recentment a Barcelona o a París coneixen llurs live acts als plats de discos, en què destaquen realment.


Referències àlbum : Justice, "†" - Because.