SOCIETAT, POLÍTICA

El gran embolic de l’ajuntament de Perpinyà i de la Bressola

Hi intervenen els equilibris interns municipal i la improvisació de l’escola

Interior del monestir de Santa Clara de Perpinyà, 2021 / DR
Interior del monestir de Santa Clara de Perpinyà, 2021 / DR

L’oposició entre la direcció de La Bressola i l’ajuntament de Perpinyà és el resultat de diversos errors comesos per les dues parts.

La disputa entre la xarxa d’escoles catalanes La Bressola i l’ajuntament de Perpinyà per l’adquisició del monestir de Santa Clara no és senzilla. Tot i que hem esmentat, aquest dijous 14 d’octubre, un “obstacle” municipal al projecte d’escola secundària, l’alcalde Louis Aliot (Reagrupament nacional) proporciona detalls. El repte és aturar l’incendi mediàtic alimentat per posicions partidistes, errors de fet i interpretacions exagerades del periodisme militant.


El primer magistrat evoca en una nota de premsa una "polèmica politiciana" i nega qualsevol bloqueig del projecte, aquest divendres 15 d'octubre. Segons ell, la sobtada prevenció municipal al lloc religiós seria fruit de la seva pròpia observació sobre el potencial dels llocs, durant una visita, el 24 de juliol de 2020: "Vaig anar a aquest lloc i em vaig asabentar del seu caràcter notable a nivell patrimonial, històric i cultural”. La "preservació del patrimoni de Perpinyà" és "l'únic motiu de la decisió de prevenir el convent de les Clarisses", assegura el portaveu de la campanya de Marine Le Pen el 2022.

Val més parlar amb Déu que no pas amb els seus sants

L'incident prové d'una acumulació de fets que produeix una confusió de primer ordre. De fet, la direcció de la Bressola, formada per Eva Bertrana i Joan-Sebastià Haydn, així com l’advocat Guillem Nivet, van visitar el monestir el març de 2021 i van trobar-se a l’abril amb l’ajuntament, a través del primer tinent, Charles Pons. Aquest els va garantir oralment l’absència de projecte municipal, és a dir, de preferència en aquest lloc. La llum verda municipal per a una adquisició semblava implícita. "Per a nosaltres, aquest compromís oral era un contracte", destaca Joan-Sebastià Haydn, president de La Bressola, a Ràdio Arrels. En realitat, es tracta d’un malentès, perquè la validació del càrrec  electe, sota el segell de confiança, només té valor legal per a Bressola. Més clarament, tan la manera com la persones no eren les idònies. Sense confessar-ho obertament, Louis Aliot desautoritza el seu tinent declarant "Havíem de reunir-nos amb el batlle", és a dir que val més parlar amb Déu que no pas amb els seus sants.

Tot i això, segon una font ben informada interna de l’ajuntament, Charles Pons han perdut reconeixença per part de de l’alcalde, respecte a l’inici del mandat. Des de llavors, el tinent de Cultura, André Bonet, s’ha convertit en el número 2 real de la Vila de Perpinyà. El cas entre l’ajuntament i la Bressola resulta doncs d’una disfunció municipal, no d’una obstaculització d’extrema dreta. El batlle també destaca, referint-se a la Bressola, que la Vila “proporciona un suport econòmic massiu a aquest establiment privat”, il·lustrat per 190.000 euros de matrícula legal, als quals s’afegeix la provisió de locals docents “gratuïts”. I afegeix: “la controvèrsia que alguns intenten alimentar no resisteix, per tant, a la realitat financera que, per la seva banda, demostra tot el suport que la ciutat aporta a l’ensenyament del català” (la fórmula és implificada, però no es tracta pas només d’ensenyar el català com a assignatura lingüística,  sinó també d’impartir classes de matemàtiques, història-geografia o esport, en català).

Llegiu també:
Marine Le Pen: «No hi ha cultura catalana a França»

Per tant, el fons de la qüestió sembla ser molt diferent d’una opció política. Després de Charles Pons, Louis Aliot es va reunir amb La Bressola, que li va informar del seu desig de crear un nou establiment a Perpinyà, però "mai no m'han esmentat aquest lloc", certifica l'alcalde. Afegeix: "per altra banda, vam parlar de l'antic local del GRETA - situat a l'avinguda del Maréchal Joffre, com el monestir - i de la zona Percier", a tocar del liceu Picasso. De fet, el primer dels dos llocs també es va esmentar durant l'últim mandat de l'exbatlle, Jean-Marc Pujol (Els Republicans), com a possible lloc per rebre el liceu de La Bressola).

Llegiu també:
Perpinyà tindrà el seu col·legi La Bressola el 2021 si s’elegeix Pujol

Acta notarial sense esment de “La Bressola”

Com si es volgués afegir involuntàriament complexitat i sabor al dossier, La Bressola va signar una sub-signatura per a l’adquisició del monestir, el 6 d’agost, després d’haver obtingut promeses de finançament de la regió “Occitània”, del Consell dels Pirineus Orientals i del govern català, és a dir, 1,5 milions d'euros en total (400.000 euros per a cadascun dels dos primers socis, 750.000 per al tercer). El finançament, en el qual no s’ha inclòs l’ajuntament, s’ha de complementar amb un préstec d’1,2 milions d’euros i 80.000 euros d’autofinançament, per a una inversió total de 2,78 milions d’euros. L’aritmètica sembla perfecta, però l’escriptura notarial no es va dur a terme en nom de l’associació La Bressola. Així, el batlle nega l'acusació de "traïció" formulada per la Bressola. Certifica que "quan el municipi va premptar el convent de les Clarisses, no sabia pas de cap manera que La Bressola volia comprar-lo".

Un lloc ideal per a un establiment català

Els compromisos positius de Louis Aliot amb La Bressola es reflecteixen al diari L'Indépendant d’aquest mateix divendres: "el  batlle subratlla que no s'oposa al projecte de Bressola i fins i tot jura que el recolzarà en aquesta direcció". Si aquest és el cas, només el futur proper revelarà si l’ajuntament de Perpinyà alimenta un projecte real de requalificació del monestir de les Clarisses, o si la seva prevenció del local és un simple “aparcament”, a l’espera d’idees. Aquest monument es podria convertir en el “Col·legi-Liceu Antigó”, segons el projecte de La Bressola, en referència a l’abadessa catalanista Anna Maria Antigó i Pujol, les restes de la qual, miracolosament intactes des de fa 325 anys, hi reposen i seran properament incorporades a la Catedral de Perpinyà. La seva causa de beatificació i canonització, introduïda a Roma, és a l’espera des de la exactament 100 anys.

Consulteu aquí el projecte de Col·legi-Liceu de La Bressola.

Llegiu també:
Jean Castex diu que sí a les escoles La Bressola

Esteve Valls