ECONOMIA, POLÍTICA

TGV Perpinyà-Montpeller: França deixa escapar-se 3.200 milions d’euros d’Europa

L’Estat ha donat l’esquena als diners disponibles a Brussel·les el 2013

TGV Perpinyà-París al seu pas per la Novella, Llenguadoc © Luca Valent
TGV Perpinyà-París al seu pas per la Novella, Llenguadoc © Luca Valent

El TGV Perpinyà-Montpeller és víctima del desacord París-Brussel·les: el 2013, Europa el podia finançar al 40%, però França va negar  la proposta i es va perdre aquest avantatge.

El projecte de construcció de la línia d’alta velocitat Perpinyà-Montpeller (LGV) experimenta una sacsejada positiva amb la finalització de la taula rodona financera. Dijous 2 de setembre, els consells departamentals dels Pirineus Orientals, l’Aude i l’Hérault, les metròpolis de Perpinyà i Montpeller, així com les aglomeracions de la Gran Narbona, Carcassona, Béziers, l’Hérault-Méditerranée i Sète, sumades a la regió “Occitanie”, han promès una contribució financera del 40% ... dels quals el 40% correspondrà a la regió, o sigui 400 milions d’euros.


L’Estat ho coordina tot i valora la factura en 6.112 milions d’euros, tot i que les estimacions comunicades públicament a la primavera indiquen 7.900 milions, una mica més que els Jocs Olímpics de París, el cost inicial dels quals (necessàriament superat) s'estima en 7.300 milions. Finalment, s’espera que la Unió Europea aporti el 20% restant.

En realitat, l'enllaç Perpinyà-Montpeller no és una simple qüestió regional o estatal, sinó que constitueix un repte europeu integral, ja que és l'única part sense LGV de l'eix sud-nord Sevilla-Brussel·les. Considerar aquest tema com una qüestió regional o nacional és fragmentari, tal com han esbossat els fets anteriors.

França va rebutjar els diners de Brussel·les

En l’estratificació del dossier, una capa d’informació és objecte d’amnèsia política i periodística. Aquest dossier, que ha estat sotmès als seus primers estudis dedicats el 1989, és mencionat per l’Estat des del 1991, però que es coneixia des del 1981, amb la creació del preprojecte de candidatura de Barcelona als Jocs Olímpics de 1992 (validat el 1986), com a seriosa i sostenible justificació europea. El 2013, la Comissió Europea va planejar el seu finançament europeu per un valor del 40%. Brussel·les va confirmar la prioritat del TGV Perpinyà-Montpeller i el president Bourquin, al capdavant del Llenguadoc-Rosselló, se’n va felicitar en una nota de premsa. Durant aquesta seqüència, Brussel·les va presentar nou projectes de xarxes transeuropees per al període 2014-2020, per als quals va reservar 26.000 milions d'euros.

Vuit anys després d’aquest anunci, el 40% promès llavors per Brussel·les, corresponent à 3,2 miliards d’euros, s’escapa del pressupost global a causa d’un problema de sincronització política: les prioritats de l’hexàgon jacobí són diferents de les de la Unió Europea descentralitzada, I l’ajuda de llavors s’ha esvaït. Al final, França, amb Catalunya del Nord al capdavant, perd diversos anys i milers de milions, a força de veure la UE com un organisme estranger que no pot decidir per sobre d’ella o que actuaria com a impedidor de la volta en cercles. La presidenta regional, Carole Delga, forma part d’aquest pla expressant la seva felicitat per “respectar el calendari”, tot i així que caldria saber quin calendari, pel que fa a la nacionalització d’aquest dossier internacional, del qual la gfstió governamental, i no l’Estat, fa perdre diners a les finances nacionals franceses.

Llegiu també:
Brussel·les confirma la prioritat del TGV Perpinyà-Montpeller
TGV Perpignan-Montpellier : l'Etat joue la montre
TGV Perpinyà-Montpeller: s’acaba engegant la concertació

Esteve Valls