SOCIETAT, POLÍTICA, MEDI AMBIENT

Més de 10 000 firmes contre l’extensió de Port-Argelers

Un projecte dissenyat per l’exalcalde, concretat per l’actual

Port d'Argelers de la marenda, Rosselló, Catalunya del Nord © Guillem Sabras
Port d'Argelers de la marenda, Rosselló, Catalunya del Nord © Guillem Sabras

L’ajuntament d’Argelers de la marenda vol ampliar el port de la vila, que a poc a poc va destruint el veïnat del Racó. Davant la massacre anunciada, una recollida de firma, amb alt nivell de participació, sedueix la ciutadania.

A Argelersde la marenda, el port nord-català més recent, encarregat el 1989, és una entrada artificial a la terra desitjada per l’alcalde socialista Jean Carrère. Aquest lloc és objecte d’un projecte de “requalificació” formulat pel seu successor, Pierre Aylagas, assumit per Antoine Parra, actual alcalde, amb motiu de la seva falta de visibilitat i per l’obsolescència del seu equipament. L’evacuació d’aigües i, més generalment, les xarxes han patit els estralls del temps en aquest lloc de notorietat i prestigi inferiors als ports de Canet, Sant Cebrià, Portvendres o Banyuls.


Un efecte pervers del sobroturisme

Segons un fenomen complex i de mitjà termini, la construcció de dics i ports artificials al Rosselló està erosionant el litoral, en un context de turisme excessiu. S’hi sumen els abocaments naturals de sorra formats al llit dels rius: a Argelers, el Tec ja no produeix tanta sorra com abans, ja que centenars de tones n’han estat manllevats per empreses de construcció que actuen per compte del turisme. A més, sota l’efecte del port, el riu Massana ja no aporta cap sediment que estabilitzava la platja del veïnat del Racó, als límits dels termes municipals d’Argelerts i Cotlliure.

Globalment, el port d’Argelers atrau mar endins el trànsit natural de sorra que abans rebia el Racó, on han desaparegut 50 metres de platja des de finals del segle XX. La gana turística i els diners fàcils han justificat aquestes transformacions d’un altre temps, quan el medi ambient tenia menys importància, mentre que el turisme es considerava una activitat natural, fins i tot obligatòria.

"Els perills imminents de la concretització"

La combinació d’efectes contraris a la preservació del Racó mobilitza l’Associació per a la Salvaguarda de Racó, que llança una petició contra Antoine Parra, anteriorment socialista, llavors simpatitzant de la República Running (LREM). Aquesta protesta titulada "Salvem el Racó - No al l’extensió de Port-Argelers" s’oposa als "perills i la concreció imminents". La platja retrocedeix, el projecte portuari avança, amb la intenció d’afegir una conca portuària de 250 anelles i d’afegir 6 hectàrees de noves construccions immobiliàries.

L’associació per a la protecció del Racó, instigadora d’aquest lobby ciutadà, espera doblegar l’ajuntament, recolzat per la prefectura de Catalunya del Nord. Argumentant que el Racó és un “llogaret pacífic, apreciat per tothom, , lloc protegit (...) emblemàtic de la costa catalana, atrapat entre l’extensió prevista d’un port contaminat d’il·legalitat i la retirada de la línia de costa provocada per aquest mateix port”. El repte és convèncer el públic d’una relació de causa-efecte evident, llevat que els desgalls col·laterals que consisteixin a sacrificar el Racó, una platja geològicament mixta que enllaça la costa sorrenca i la costa rocosa, formi part del s càlculs municipals.

Petició "Salvem el Racó - No al l’extensió de Port-Argelers".

Llegiu també:
La tempesta Glòria ataca el Racó i es mesura una onada de 10m a Banyuls
Perpinyà. Les obres a la Tet són realment “ecològiques”?

Esteve Valls